Cristiano no crea indiferència. Molts el veuen com una persona d’aspecte prepotent i gens empàtica. Un futbolista egocèntric que només entén el joc quan gira al seu voltant. Els seus admiradors destaquen la seva capacitat de superació, el seu carisma dins i fora del terreny de joc i, per damunt de tot, el fet de ser l’únic futbolista de la seva generació capaç de disputar-li l’hegemonia a Messi. Sense entrar en el debat de qui és millor, el que és indubtable és que són els dos futbolistes que han regnat al planeta futbol els últims 15 anys. La resta de mortals mengen en una altra taula. Cristiano és un treballador incansable. Un futbolista de laboratori que ha polit les seves virtuts minimitzant els seus defectes. Només així ha pogut mantenir-se a l’elit amb els seus 36 anys. Ja no és aquell jugador explosiu que cavalcava per la banda esquerra com un cavall salvatge traçant contracops mortals amb una precisió de cirurgià. El temps i l’epíleg de la seva carrera l’han reconvertit en un futbolista més estàtic abandonant l’extrem i les llargues distàncies per dedicar-se a rondar l’àrea rival amb una fixació que mai ha canviat en tots aquests anys: fer gols. Aquest és el fil conductor que l’ha perseguit tota la seva carrera i, de fet, mai ha deixat de fer gols i conserva aquell instint innat dels privilegiats. Sap on col·locar-se per olorar la sang i fer gols. Li és igual el terreny, el rival i l’atmosfera. Ell va per feina.

Cristiano Ronaldo és el gran referent de Portugal i aquesta nit, contra Bèlgica (21 h), no serà una excepció. La defensa de Bèlgica sap que el 7 portuguès pot destrossar un partit en un moviment. Les estadístiques parlen soles. El punta de la Juventus és el màxim golejador de l’Eurocopa, amb cinc gols que ha sumat en tres partits de la fase de grups. De fet, els dos gols del davanter portuguès contra França el van col·locar com el màxim golejador de seleccions de la història al costat de l’iranià Ali Daei, amb 109 dianes. Als seus 36 anys, l’exfutbolista del Manchester United i el Real Madrid ho ha aconseguit en 178 internacionalitats. Amb aquests dos gols ja n’ha fet 14 en les cinc edicions de l’Eurocopa que ha disputat i també és el màxim golejador històric d’aquesta competició. Abans de començar la present edició estava empatat amb el mític 10 de França, Michel Platini, però els cinc gols que ha marcat en els tres partits de la fase de grup li serveixen per, a part de ser el pitxitxi del torneig, deixar enrere la llegenda francesa, el millor jugador europeu dels anys vuitanta. Aquests registres demostren una voracitat sense aturador que cal sumar a una carrera on ja porta 783 gols en 1.073 partits com a professional. Pel camí ha deixat jugadors il·lustres com Gerd Müller (735 gols), Puskas (746), Pelé (767) i Romário (772) i ja només li queda al davant Josef Bican (805), a qui ben segur atraparà la temporada vinent per coronar-se com a màxim golejador històric del futbol professional. Més enllà d’aquest rècord, Cristiano buscarà al Sánchez Pizjuán deixar fora Bèlgica. Portugal és l’actual campiona de l’Eurocopa, però al davant tindrà una de les grans favorites per aixecar el títol a Wembley. Tot i això, Cristiano està preparat per al repte i els partits d’aquestes dimensions són els que el captiven de manera especial per donar la seva millor versió, i parlant del crac portuguès, això és molt.