Oleksandr Zintxenko (Radomyshl, Ucraïna, 1996) té una vida personal que recorda la d’aquells joves adolescents que van créixer als anys noranta als Balcans. La guerra marca el caràcter i, a vegades, el deforma per sempre més. Però, sovint, el desastre aparent es pot vestir com una oportunitat per modelar el tarannà i crear un esperit de superació que et fa immune als capricis de la rutina diària. Això és el que li va passar a Zintxenko. El futbolista ucraïnès ha enamorat Pep Guardiola, que l’ha reconvertit en el seu lateral esquerre de referència al llarg d’aquesta temporada amb el Manchester City. Tot i això, abans d’arribar a la dolçor del present que viu amb el combinat citizen, ha hagut de superar obstacles vitals que quasi estronquen una prometedora carrera esportiva.

Zintxenko va veure com el conflicte bèl·lic que va esclatar a la regió del Donbass va posar entre l’espasa i la paret la seva família. La mare va decidir que el futur de la família passava per Rússia i això obligava Zintxenko a deixar el Xakhtar Donetsk, on jugava des dels onze anys, i marxar cap a Moscou. Era l’inici d’un calvari per al jove futbolista, que va veure com el club ucraïnès iniciava una batalla jurídica contra ell. Demanda a la UEFA i al Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) per sortida unilateral del jugador. El viacrucis es va acabar el febrer del 2015. Els tribunals li van donar la raó i l’internacional va poder signar un contracte amb l’Ufa, de la Premier League russa. Enrere quedaven mesos entrenant-se en solitari pels carrers de Moscou, jugant en el futbol amateur i pensant que ser jugador professional només era un somni d’infància. “Durant molt de temps no vaig parlar d’aquella època, perquè per a mi és molt difícil de recordar i ni tan sols puc dir tot el que vaig sentir, però aquesta situació em va fer més fort”, reconeixia Zintxenko fa un parell de mesos. I hi afegia: “Aquell període abans d’incorporar-me a l’Ufa va ser el més difícil, però mai pots perdre el teu somni.” Aquell periple a l’Ufa va cridar l’atenció de Pep Guardiola, que el va fitxar després de veure un vídeo d’un partit. Dos milions d’euros va pagar el City per aquesta jove promesa de 19 anys que a finals del 2015 ja havia debutat amb la selecció del seu país. El camí encara no estava fet. Un any després, cessió al PSV Eindhoven i poc protagonisme. Però en el seu retorn es va ficar entre cella i cella no deixar de persistir per fer real el seu somni. Guardiola el va reconvertir de lateral i va abandonar la seva condició de migcampista, tot i que a Ucraïna continua evolucionant com a migcampista; Andrei Xevtxenko considera que pot explotar més la seva qualitat i talent com a interior o, fins i tot, com a extrem esquerre. Referent absolut de la seva selecció, va ser nomenat millor jugador del seu país el 2019 i també el golejador més jove amb Ucraïna i també el més precoç a lluir el braçal de capità. Ara l’objectiu immediat de Zintxenko és continuar somiant ben despert i col·locar Ucraïna en els quarts de final si derrota aquesta nit Suècia (21 h). Un èxit històric per a una selecció que té com a millor classificació els quarts de la copa del món del 2006, en què jugava l’actual seleccionador, Xevtxenko, acompanyat de Rebrov.