Lukaku davant el mirall
El davanter de l’Inter s’enfronta a una Itàlia que li va canviar la vida
Criticat pel seu físic en els darrers mesos al Manchester United, una nova dieta i la mà de Conte l’han elevat a ser un dels millors atacants d’Europa
Pocs dies després de convertir-se en nou futbolista de l’Inter de Milà l’estiu del 2019, Romelu Lukaku (Anvers, Bèlgica, 1993) va penjar a les xarxes socials una fotografia seva davant el mirall, sense samarreta, i amb un missatge adreçat a tots aquells que havien posat en qüestió la seva forma física durant l’últim any com a futbolista del Manchester United. “No està malament per a un noi gras”, va exclamar el davanter belga, de qui se sap un predestinat des que va aparèixer amb tan sols 16 anys amb la samarreta de l’Anderlecht, però a qui el futbol també ha reclamat una transformació per acabar sent un dels millors del planeta.
Per molt que reivindiqués el punta quan va deixar Manchester, el seu incommensurable cos, els seus 191 centímetres, estaven lluny d’estar modelats de la millor manera per explotar les virtuts d’algú que, en plenitud, s’ha convertit en un davanter quasi imparable. Ha estat Itàlia, país on el futbol sempre ha rendit un culte al cos i als bons hàbits, qui ha estat capaç de treure la seva millor versió. “Quan vaig arribar a l’Inter em van fer un estudi del cos i em van modificar la dieta”, ha explicat el davanter belga, que després d’un periple llarg a Anglaterra buscant la seva eclosió definitiva (Chelsea, West Bromwich Albion, Everton i Manchester United) ha vist com la metamorfosi li arribava a San Siro. “Ara menjo molta amanida, peix, pit de pollastre i pasta shirataki. La veritat és que he notat molt l’efecte”, ha reconegut el davanter en una entrevista als mitjans de l’Inter.
Menjar diferent i caure en mans d’un entrenador malaltís com Antonio Conte han canviat de forma dràstica la vida d’un Lukaku amb la potència de sempre, però ara més lleuger de moviments i amb un nivell de confiança i de competitivitat que sempre li havien reclamat. “Vas arribar en el moment adequat i em vas canviar com a futbolista i em vas fer més fort mentalment”, va escriure el punta d’Anvers en el comiat a un Conte que al descans d’un partit va arribar a dir-li que era “una porqueria”. “M’ho va dir davant de tots els companys. Mai m’havia passat fins aleshores. Realment allò em va despertar, és un entrenador que és frontal amb el futbolista, independentment de qui sigui.”
Després de la millor temporada de la seva vida, en què ha aconseguit 24 gols i 9 assistències en 36 aparicions en la Serie A i ha estat un referent absolut en la conquesta de l’Inter de Milà, Lukaku compareix ara a l’Eurocopa per ser l’escull d’un país que li ha canviat la vida i que coneix les dificultats d’enfrontar-se a un davanter quasi sense fissures, difícil de collar quan el central el busca en el cos a cos i devastador quan li plantegen espais a camp obert. “És una força de la naturalesa, un davanter que per si sol genera coses, un fora de sèrie”, ha exclamat Conte fa alguns dies a La Gazzetta dello Sport, posant en alerta tot un país que ja coneix les dificultats que plantejarà Lukaku en un partit a cara o creu en què qualsevol detall t’envia a la lona.
Itàlia només ha encaixat un gol i ha patit tres llançaments a la porteria de Gigio Donnarumma. I disposa de centrals d’experiència contrastada com Giorgio Chiellini i Leonardo Bonucci, però tot el país sap que fer front al gegant serà una batalla diferent.