Un porter de temporada alta
Yann Sommer torna a enfrontar-se a la selecció espanyola, a qui va aturar dos penals en el darrer precedent
Als guants hi porta la paraula verano, que és la traducció al castellà –un idioma que ell ha estudiat i domina amb fluïdesa– del seu cognom d’origen alemany. La calor li prova, a Yann Sommer (Morges, Suïssa, 1988), que ha portat la seva selecció als quarts de final després d’aturar un penal, en la tanda, a Mbappé. El porter més baix de tot el torneig se sent molt còmode afrontant el càstig dels onze metres, en què s’ha convertit en un especialista al llarg de la seva carrera. Espanya s’haurà d’enfrontar al record del porter que va aturar dos penals a Sergio Ramos en el darrer precedent de les dues seleccions a la Lliga de Nacions el mes de novembre passat. Sommer, una llegenda sota els pals a Suïssa, vol coronar-se l’estiu de la seva vida derrotant Espanya en els quarts de final de l’Eurocopa (18 h, Telecinco).
Amic de Roger Federer, crític de cuina i model de diverses marques conegudes, Sommer mai ha estat un porter com la resta. Té una eficàcia del 23% en penals aturats al llarg de la seva carrera (d’un total de 82) i aguanta com ningú el pols als atacants. Ho sap prou bé Sergio Ramos, que va deixar de llançar a trencar després d’una mala experiència contra el Bayern el 2010 i va perfeccionar una tècnica que consisteix a esperar fins a l’últim moment que el porter es llanci cap a una banda. Sommer, amb nervis d’acer, va aguantar com ningú el xut a Ramos, que va fallar contra el porter suís dos penals en un mateix partit al mes de novembre. “Vaig tenir una mica de sort en les meves eleccions”, va assenyalar Sommer després de les aturades.
No només els penals
Però les seves virtuts no s’acaben a sota els pals. A causa de la seva estatura (1,83), Sommer va haver de dominar altres registres per consolidar-se a l’elit. La seva agilitat i el seu joc amb els peus compensen la falta de contundència en les pilotes penjades. Al llarg de la seva carrera, però, mai li han posat les coses fàcils; ni tan sols al Basilea va tenir oportunitats des de l’inici. Un pas pel Vaduz i posteriorment pel Grasshopper li va obrir les portes del club de la seva vida, des d’on va sortir al Gladbach, com a substitut de Ter Stegen. I a Alemanya s’hi ha quedat i s’ha convertit en el porter més llorejat de la història del seu país.