Anglaterra
En el nom dels Peaky Blinders
El posat de canalla de Jack Grealish i el seu futbol despreocupat, sempre pròxim a la referència de Gascoigne, ha desfermat una onada d’eufòria a Anglaterra
El mitjapunta de l’Aston Villa va tenir gran influència en el tram final contra Alemanya
Sempre engalanat amb unes canyelleres de mida infantil, les mitgetes amb prou feines se li aixequen un pam per sobre del turmell i deixen al descobert uns bessons prominents, amb el posat de futbolista diferent i un pentinat que evoca els protagonistes de la famosa sèrie Peaky Blinders, ambientada en la seva Birmingham natal.
Jack Grealish és d’aquells futbolistes que a simple vista ja se li intueix el tipus de futbolista que és. D’aquells que paren el temps, que se saben diferents i que per un simple tarannà de canalla entren directament al cor de la gent. I més en el dels aficionats d’Anglaterra, que fa anys que busquen la silueta d’algú pròxim al que va representar Paul Gascoigne. En el seu moment va ser Wayne Rooney, en aquesta generació s’ha intentat buscar en el tenyit de Phil Foden un gest envers el gran Gazza, però ningú com Grealish correspon a aquesta façana irreverent que reclamen els aficionats de l’illa, que sense anar gaire lluny, abans del partit contra Alemanya de vuitens a Wembley, ja van invocar el seu nom pels voltants de Wembley.
Gareth Southgate va trigar quasi 70 minuts a correspondre al clam del poble, però amb els 20 restants el mitjapunta de l’Aston Villa en va tenir prou per deixar petjada en el partit, marcant perfil amb aparicions de qualitat i assistint el capità Harry Kane perquè donés el toc de gràcia a un rival que semblava maleït per a l’equip dels tres lleons.
“Aquí tots sabem que és un futbolista amb una sensibilitat especial, amb un talent únic, dels que et poden canviar un partit. I ell també n’és conscient, perquè en vam parlar el dia abans del partit”, va completar després Southgate sobre un Grealish que en el passat, no tan llunyà, també ha tingut episodis d’indisciplina i relació amb alcohol, un tret que quasi encén més les passions del poble anglès per les comparacions amb Gascoigne. Grealish, a més, defensa l’escut anglès després d’haver tingut la possibilitat d’enrolar-se a la selecció de la República d’Irlanda, d’on provenen els seus avis i on va arribar a jugar en categories inferiors. “Vaig gaudir de cada minut que vaig jugar amb ells, però la realitat és que em sento anglès, sóc nascut aquí i els meus pares, també”, va justificar el mitjapunta de l’Aston Villa, club del qual el seu pare és seguidor fervent i amb el qual acaba de fer la temporada més impactant de la seva trajectòria futbolística. Tant, que a Anglaterra especulen ara que hauria enamorat Pep Guardiola i que el Manchester City estaria disposat a oferir un traspàs per sobre dels 100 milions d’euros. “Grealish és un futbolista que sempre crea alguna cosa diferent, un jugador de molt talent i que em va agradar que es quedés a jugar a segona divisió per ajudar al seu equip”, ha dit el tècnic català sobre un Jack Grealish que, de titular o de revulsiu, té guanyat tot el poble anglès.