Ens hem acostumat que passin coses molt grans a Llagostera i crec que moltes vegades no valorem i no celebrem èxits d’aquesta magnitud com tocaria. Ha estat un any espectacular esportivament, i és que no només hem pujat a la nova categoria sinó que també hem guanyat la copa Federació. I tot això en un any tan complicat per la pandèmia. El que hem aconseguit ens fa estar molt orgullosos, però ara no ens serveix de res mirar enrere. Ja forma part de la història i hem de pensar en el que ens ve, que serà molt i molt complicat.

Jo sempre destaco que el que té el Llagostera és l’esperit competitiu i familiar que hi ha en el grup de jugadors i cos tècnic. Els jugadors joves creixen molt durant el curs i els veterans donen una tranquil·litat, experiència i saber fer que fa que tot funcioni. Aquesta combinació és el que forma part de l’ADN d’aquest club i es tradueix en el fet que al camp es competeix com ningú. Moltes vegades t’enfrontes a equips que sobre el paper són superiors a tu però que al camp no competeixen tan bé. Aquesta mentalitat extrema, que fa que puguis anar perdent i saber que en qualsevol moment ho pots aixecar tot, és un valor que sempre hem tingut i que volem continuar tenint.

Estem entre els 73 millors clubs del país si exclous els filials. Serà d’una dificultat extrema perquè hi ha un nivell altíssim, amb filials de primera i equips grans de capital de província o amb moltíssims recursos. Serà una dificultat molt gran perquè la categoria no es correspon amb el que et donaran de televisió i altres ajudes. A diferència del que s’havia dit inicialment, els recursos que tindrem seran molt menors i això provoca unes dificultats econòmiques a l’hora de poder fitxar jugadors.

Encara no tenim tota la informació necessària per poder opinar, però pel que es va dient i els rumors que hi ha, ni de bon tros serà el que s’havia dit. Hi haurà moltes més dificultats en aquesta categoria perquè volen posar uns salaris mínims, cosa que ens provoca un desajust molt important. Nosaltres apostàvem per jugadors que econòmicament eren barats, perquè venien a créixer, i després podíem fer esforços per alguns jugadors. Ara en teoria no es podrà fer aquesta distribució pels salaris mínims i això ho fa tot molt i molt complicat.

Potser pel tema de noms sí que estan desigualats, perquè tres dels que han baixat són al nostre i hi tenim cinc filials i a l’altre grup tres. Però al final és parlar per parlar perquè no sabem quin és el potencial real dels 40 equips. En aquest club sempre l’objectiu és no baixar, que ja és un èxit molt gran perquè en aquestes categories és molt fàcil baixar i molt difícil pujar. Que de 20 equips en baixin cinc, com serà, és una animalada. Segurament si ara fem una travessa som l’equip número 20 i seríem una aposta clara que baixarem de categoria. La teoria diu això, però després s’ha de competir i sobre el camp serem 11 contra 11 i a veure fins on podem arribar. L’avantatge és que no tenim res a perdre perquè si baixem anirem a una categoria on ara mateix no hi ha ni un sol equip de la província. És una categoria extrema i segurament la gent de l’Estartit veurà un futbol de primeríssim nivell.

No està tancat però va avançant. Ara mateix el concurs és a exposició pública i de mica en mica anem fent passes endavant. Es van fent coses i esperem que quan arribi el moment estigui tot enllestit. Per il·lusió no serà.

En teoria sí, però ara ja no perquè s’ha allargat el termini. El que està fent la federació és anar a veure els 40 camps de la categoria per si són aptes per poder jugar i a partir d’aquí es farà un informe de quines millores s’han de fer tant sí com no. Com que és una categoria nova el procediment és una mica diferent de l’habitual.

El del Llagostera i el de l’Estartit, tots dos.

Només si ens diuen que és del tot impossible jugar a Llagostera o a l’Estartit. Ara mateix hem de pensar que anirem a l’Estartit.

Qualsevol condició que ens posin és un maldecap. Amb il·lusió se supera tot, però costa moltíssim. Esperem que la gent s’hi impliqui, que rebem ajudes de molts llocs i que puguem competir dignament, perquè per a la majoria de clubs aquestes condicions no suposen cap problema. Per a nosaltres, en canvi, serà una dificultat extrema. No tenim prou ingressos per poder complir amb el que es demana. I l’altra cosa és que segurament veuràs equips que viatgen amb xàrter i nosaltres ens haurem de menjar més de quinze hores en autocar. Tot això afegeix dificultats.

Tots aquests jugadors tenen ofertes del Llagostera i estan esperant a veure què fan. A nosaltres ens faria molta il·lusió que continuessin però moltes vegades no depèn de nosaltres. No és el que voldries pagar sinó el que pots pagar. En aquest cas s’han guanyat que els paguem més, però no podem prometre coses que no podem complir. En aquest sentit, tothom fa un esforç important per jugar aquí apostant més per la part esportiva que l’econòmica.

Poder competir dignament i que econòmicament sigui viable tot el que ens demanen.