Eurocopa
Semifinals
El guardià d’Anglaterra
Després d’acudir com a aficionat a l’última Eurocopa de França, Harry Maguire s’ha convertit en una peça capital en l’Anglaterra de Gareth Southgate
“Del rugbi vaig guanyar la valentia i l’agilitat, i de l’hoquei, la visió de joc”, assegura el central del Manchester United
D’una ciutat industrial com Sheffield i amb l’aspecte de defensa nascut als anys 80. A simple vista, sembla que Harry Maguire pugui arribar a ser un central d’una altra època. Dur, dominant en el joc aeri, incòmode en els duels. I, de fet, totes són virtuts que el defensa del Manchester United té dins de les seves característiques. També ho és, en canvi, que amb el pas dels anys ha anat perfeccionant altres virtuts que l’han acabat convertint en una peça indiscutible per a la selecció anglesa, a la qual ha passat d’animar des de la tribuna durant l’Eurocopa del 2016 a defensar sobre la gespa cinc anys després. De fet, en el mundial del 2018 el central del Manchester United ja va ser una peça fonamental en l’èxit del conjunt dels tres lleons, i ha posat al seu servei virtuts que Anglaterra ha anat descobrint amb els anys i que el central de Sheffield assegura que ha cuinat des que era un nen. I que ho ha fet no sempre sobre un terreny de joc.
“Per als nens és important familiaritzar-se amb tota mena d’esports, com més millor, perquè adquireixes tota mena d’aprenentatges”, ha defensat el mateix Maguire, que a les característiques de central primari, inexpugnable a les àrees i contundent en el cos a cos també suma una capacitat per corregir difícil d’intuir per la seva façana de defensa voluminós, i alhora una sortida de pilota molt més sofisticada del que pugui semblar a primer cop d’ull. “El rugbi em va ajudar a desenvolupar la valentia i també l’agilitat d’haver de passar entre jugadors, mentre que l’hoquei és un esport que em va ajudar a millorar la visió de joc i, de passada”, ha explicat el mateix Maguire, que es va perdre els dos primers partits de la competició en sortir d’una lesió, però que una vegada ha entrat a l’Eurocopa s’ha convertit en un pilar per a una Anglaterra que encara no ha encaixat un sol gol. En els quarts contra Ucraïna, a més, el defensa del Manchester United va ser el futbolista del partit que més rematades va aconseguir a l’àrea contrària, marcant el segon gol, el de la tranquil·litat, perquè el conjunt de Gareth Southgate aconseguís superar l’únic partit que hauran de jugar lluny de Wembley en aquesta Eurocopa. A totes les seves virtuts futbolístiques, a més, cal sumar una fortalesa mental que l’ha fet obviar crítiques ferotges, com ara les que va rebre d’un il·lustre red devil com Roy Keane, que després d’un United-Tottenham ara fa un any va assegurar que Maguire havia de tornar a peu a casa. “Aquest tipus de crítiques són difícils de pair. A algun jugador li poden canviar la carrera si els dona més importància de la necessària”, ha assegurat recentment el central, líder d’una defensa que arriba a les portes de la final quasi sense fissures.