L’estadi de Wembley va ser una festa, fantàstica, abans de l’inici del partit en homenatge a Raffaella Carrà. Gairebé tres hores més tard i després d’uns agònics penals, la festa va ser només italiana perquè la selecció que entrena Roberto Mancini va estar més encertada que l’espanyola des dels 11 metres i va aconseguir classificar-se per a la final de l’Eurocopa, el que no feia des de l’any 2012, quan la va perdre, precisament, contra la selecció espanyola. Els de Mancini, que sumen 33 partits sense perdre, obliden així el fracàs de l’últim mundial, per al qual no van ser capaços ni de classificar-se. A la final, hi arriben després d’haver estat més encertats que els espanyols des del punt de penal. Dani Olmo i Morata van fallar pels de Luis Enrique i Unai Simón només va poder aturar el de Locatelli.

Al definitiu desempat s’havia arribat després d’una nova pròrroga, la tercera que ha jugat la selecció espanyola en el torneig, i un partit amb poques oportunitats de gol i molt domini del combinat de Luis Enrique. El pla de partit ideat per Mancini havia estat a punt de sortir-li bé a la selecció italiana, que guanyava quan faltaven 10 minuts per al final. Els italians havien abandonat la idea desplegada durant tota l’Eurocopa, ser protagonistes i tenir la pilota, per tornar a ser el combinat de sempre, fent-se forts en defensa i esperant una errada del rival. Luis Enrique havia sorprès amb la suplència de Morata i posant Dani Olmo com a fals davanter centre. El català jugava entre línies i treia de posició els dos excel·lents centrals italians, Chiellini i Bonucci. A més, amb un gran Busquets en la direcció, la selecció espanyola tenia superioritat en el mig del camp i la pilota era seva. Això sí, la possessió espanyola no es traduïa en oportunitats de gol. Una bona passada de Pedri que Oyarzabal no va saber aprofitar i res més. Itàlia, en la primera part, una rematada en contraatac d’Emerson que va tocar el pal i prou.

Però, a l’inici de la segona part, una nova transició italiana, aquesta molt ràpida, va acabar en gol. Amb Immobile desaparegut, va ser Chiesa l’encarregat de superar Unai Simón amb un xut ajustat al pal. Tenia la selecció espanyola mitja hora per forçar la pròrroga contra tota una experta en l’art de defensar un resultat, com ja havia demostrat la selecció italiana en els quarts de final en uns últims minuts agònics contra Bèlgica. Oyarzabal va fallar un gol increïble i Luis Enrique va posar pólvora en el camp amb Morata i Gerard Moreno. I el jugador del Juventus, l’home que va ser xiulat en els dos primers partits d’aquesta Eurocopa a Sevilla, va ser capaç de superar el mur italià quan faltaven 10 minuts. Gràcies a una bona combinació amb Dani Olmo va poder superar els seus dos companys d’equip, Bonucci i Chiellini, i enviar el partit a una pròrroga sense gaire història i amb els jugadors molt cansats.

Els penals, aquesta vegada, van somriure als italians i van deixar fora de la final de l’Eurocopa una selecció espanyola amb futur que ha començat a construir un bon grup pensant en el mundial de Qatar.