Anglaterra, a la seva final
Eurocopa. Després d’eliminar una gran Dinamarca en la pròrroga, la selecció anglesa és, per primera vegada a la història, finalista de l’Eurocopa; Itàlia l’espera diumenge, també a Wembley
Anglaterra 2 Dinamarca 1
ANGLATERRA:Pickford, Walker, Stones, Maguire, Shaw, Rice (Henderson, 95’), Phillips, Sterling, Saka (Grealish, 69’) (Trippier, 106’), Mount (Foden, 95’) i Kane.DINAMARCA:Schmeichel, Stryger (Wass, 67’), Christensen (Andersen, 79’), Kjaer, Vestergaard (Wind, 105’), Maehle, Delaney (Jensen, 88’), Hojbjerg, Damsgaard (Poulsen, 67’), Braithwaite i Dolberg (Norgaard, 67’).GOLS:0-1 (29’) Damsgaard. 1-1 (39’) Kjaer (p.p.). 2-1 (104’) Kane.ÀRBITRE:Danny Makkelie (Països Baixos). T.G.: A Maguire i Wass.PÚBLIC:64.950 espectadors a Wembley.Anglaterra jugarà, contra Itàlia, la seva primera final d’Eurocopa diumenge que ve. En una esplèndida nit de futbol, l’equip de Gareth Southgate va superar Dinamarca, a Wembley, en la segona semifinal del torneig. Damsgaard va obrir el marcador a favor de l’equip escandinau, Kjaer va fer, en pròpia porta, l’empat abans de la mitja part, i Kane, de penal i en la pròrroga, va signar el 2-1 definitiu.
Els anglesos van sortir mossegant. Empesos pel seu públic van voler fer-se presents des de la sacada inicial. Els danesos, que volien que el partit tingués un ritme més reposat, van haver de treballar de valent per contenir la fogositat dels futbolistes locals i, a poc a poc, van anar guanyant terreny. De fet, en el minut 25, un preciós xut amb rosca de Damsgaard que va fregar l’escaire va ser la primera oportunitat clara de la nit. Cinc minuts després, aprofitant una falta molt innocent de la defensa anglesa a prop de la frontal de la seva àrea, el mateix Damsgaard executava un lliure directe de manera magistral i aconseguia el que cap altre futbolista en aquesta Eurocopa ha fet: fer-li un gol a Pickford.
Callava Wembley, somiava Dinamarca i Anglaterra mirava de corregir el marcador amb la màxima celeritat, recuperant la inèrcia inicial. Schmeichel va fer una aturada monumental davant de Sterling, en el minut 38, però no va poder fer res per evitar l’empat, un minut més tard: Kjaer va marcar en pròpia porta, en voler refusar una vertiginosa passada de Saka des de la línia de fons.
Després del descans no va canviar el panorama. Van continuar les anades i tornades a les dues àrees i els dos equips van mirar d’imposar els seus arguments, honorant la seva presència en la semifinal. L’espectacle va ser digne de veure. Només la bona actuació dels porters, especialment de Schmeichel, va evitar que el marcador no es mogués més durant el temps reglamentari.
La pròrroga, anglesa
En la pròrroga el partit es va inclinar definitivament cap a l’àrea danesa. Harry Kane, que va completar la seva millor actuació en el torneig, va liderar l’atac anglès, ben secundat per Foden, Grelish i Sterling. Aquest últim va caure a dins de l’àrea, poc abans que s’acabés la primera part del temps afegit, en una topada amb Maehle, i l’holandès Makkelie no va dubtar a assenyalar un penal que va suposar el 2-1 definitiu. Schmeichel va refusar el xut des dels onze metres de Kane, però no va poder tapar la segona rematada del davanter del Tottenham, que va acabar a la xarxa. Els dos equips van entomar els últims quinze minuts molt justos de forces. Anglaterra va contenir la seva empenta ofensiva i Dinamarca va provar d’estirar-se, però va acabar abaixant els braços. En tot cas, l’equip de Kasper Hjulmand va tenir un final més que digna.