Tot el que no compleix la 1a divisió federació en l’aspecte econòmic segons el que havia venut la federació espanyola sí que ho compleix en espectacle. O, si més no, així va ser ahir al camp de l’UCAM Múrcia en l’estrena del Costa Brava, ja que es va veure un partit vibrant durant els noranta minuts i que hauria pogut decantar-se cap a qualsevol costat. Finalment el duel va acabar amb un empat que els gironins van haver de suar fins al final: després que Alberto Fernández avancés els locals en la primera part amb un magistral llançament de falta, no va ser fins al minut 82 que Xumetra va marcar el definitiu empat a un rematant de cap una centrada de Manel Royo.

L’empat va fer justícia al que es va veure sobre el camp. En la primera part van dominar i van tenir millors ocasions els murcians, però en la segona el Costa Brava va controlar la possessió i va buscar l’empat amb insistència fins que el va trobar. Abans del gol, Julen havia estavellat al pal una rematada de cap a la sortida d’un córner (58’) i Cala i Ilyas, que van entrar en la segona part i van ser revulsius, també havien gaudit de molt bones ocasions.

Lògicament, arrencar puntuant era el que més li interessava al conjunt d’Oriol Alsina, però mirant a llarg termini encara és més important les sensacions que va transmetre l’equip que no pas el punt sumat. Fins i tot quan més va patir l’equip, en la primera part, els gironins sempre van mantenir l’UCAM, un aspirant a tot, sota control. Només Moyita i Alberto Fernández i una falta desafortunada a la frontal que es va convertir en el gol, van fer trontollar l’entrellat defensiu dels gironins. I amb la pilota l’equip va estar més que bé, guiats en el doble pivot per Galindo i Romero, que van estar sublims, i amb Gil i Xumetra deixant detalls de qualitat per tot el camp. I això és només el començament.