Nous horitzons amb la competitivitat de sempre
3a divisió FEF. L’Olot, el Girona B, el Peralada i el Figueres inicien la lliga amb la mirada posada a complir els seus objectius més ambiciosos
Els quatre representants gironins a la tercera divisió FEF inicien aquest cap de setmana la seva participació en la nova denominació de la tercera divisió. Si bé els clubs que hi competeixen han baixat un esglaó a l’escala del futbol estatal (de la quarta a la cinquena categoria), el nivell de competitivitat en el grup català i els equips aspirants al premi més gros de l’ascens són, com sempre, molt elevats.
L’Olot és el màxim aspirant entre els equips de la demarcació. Els de la Garrotxa afronten l’any del seu centenari immersos en la depressió d’haver baixat el curs passat de segona B en el pitjor moment possible, quan s’havia de fer la reestructuració del futbol estatal. L’única manera de sortir de la decepció que tenen els olotins és assolir de seguida les primeres posicions de la taula i engrescar la seva afició amb un bon joc de la mà del jove Albert Carbó. D’arguments en la plantilla en tenen després de l’arribada de Sergi Arranz, Kilian Villaverde, Èric Vilanova, Enric Vallès, Oriol Ayala i la retenció d’homes de club com Blázquez, Eloi Amagat o Carles Mas. L’Olot tindrà la pressió d’haver d’estar a dalt per lluitar pel màxim premi, l’ascens.
En la llista d’aspirants?
El Girona B i el Peralada també voldran estar en la llarga llista d’equips aspirants a, com a mínim, fer el play-off i, qui ho sap, si donar una sorpresa als favorits. El filial gironí ha rejovenit, encara més, la seva plantilla pujant al nucli dur del juvenil de divisió d’honor que va fer un gran curs passat. La joventut, no absent de qualitat, és el gran interrogant de l’equip dirigit per Axel Vizuete, un aspecte contrari al del Peralada. Els de l’Alt Empordà compten amb experiència damunt del terreny de joc després d’incorporar Alan Baró, Marc Medina, Pol Gómez i un seguit de jugadors que aporten un plus de qualitat, sobretot, a l’onze inicial. Serà, però, a la banqueta on hi haurà la inexperiència amb Hèctor Simón estrenant-se com a màxim responsable, tot i que, això sí, no tindrà la pressió d’altres i podrà construir a mesura que vagin passant les jornades –ara tampoc té la plantilla tancada, ni de bon tros.
La Unió ha viscut una reestructuració important en la plantilla fitxant joves valors de la categoria o procedents de primera catalana. L’aposta és arriscada però sota la batuta de Moisés Hurtado i Albert Moñino, els figuerencs tenen l’esperança de solidificar un bon equip i aspirar a no patir per mantenir-se una temporada més a tercera.