Dos partits i dos empats. Un balanç que abans de començar la lliga podria haver signat qualsevol, però que de moment no es correspon amb les sensacions, ja que ahir el Costa Brava es va quedar a només un pas de superar a casa, a Palamós, l’Atlético Sanluqueño. Un pas petit però a la vegada tan gran com és el gol, i és que com en la segona part al camp de l’UCAM, els gironins van completar un molt bon partit i van disposar de nombroses ocasions, però insuficient per desequilibrar el marcador.

El Costa Brava ja no és el Llagostera, i sobre el camp són dos equips completament diferents. Els d’Oriol Alsina ara dominen els partits amb la pilota i el gran protagonisme el tenen els més menuts. Galindo i Antonio Romero ho van demostrar fent-se els amos del mig del camp i al davant, Gil, Cala i Xumetra van tenir tota la llibertat que van voler. Amb la qualitat d’aquests cinc el Costa Brava va dominar el partit contra un conjunt andalús que no estava gens còmode sobre el camp. Dels gironins, en canvi, només Boris va semblar que no acabava de trobar el seu lloc. Les ocasions de la primera part es van concentrar en un insistent Xumetra i un Cala que si troba el camí del gol es pot convertir en el fitxatge de la temporada. Ahir no el va trobar en part perquè Falcón va posar una grandíssima mà a la base del pal. L’ocasió més clara, això sí, la va tenir Gil amb un xut que es va estavellar al travesser.

En la represa els visitants hi van tenir més coses a dir, però les arribades més perilloses les va continuar monopolitzant el Costa Brava, que va buscar la victòria sense complexos. Tant, que al final podria haver acabat amb les mans buides, ja que Marcos es va haver de lluir per evitar el gol de Gaúcho, que va rematar de cap tot sol a la frontal de l’àrea petita.