El Costa Brava, que feia més d’un any i mig que no perdia a casa, no ha tingut res a fer contra un bon Albacete, i és que els gironins practicament no han estat capaços de generar perill mentre que els visitants han tingut facilitats per tenir ocasions i materialitzar-les fins a establir el 0-3 definitiu.

El Costa Brava ha arrencat amb la voluntat de tenir el control del partit, però les bones sensacions s’han apagat ràpidament, i és que tot i tenir la possessió en els minuts inicials els gironins no han trobat cap manera de superar la defensa de l’Albacete. Els visitants no han tardat a demostrar que són un dels màxims aspirants a l’ascens, i és que quan han començat a poder trenar tres passades seguides han fet el que han volgut. Després d’un primer avís de Jordi Sánchez en el minut 14 el lateral Julio Alonso ha rebut l’esfèrica dins l’àrea i ha superat Marcos pel primer pal per marcar el 0-1. El gol ha deixat molt tocat al Costa Brava, que no li ha sortit res bé del que ha intentat fer. De fet, en el 18’ podria haver arribat el segon si Marcos no hagués fet una parada de les seves. El porter, però, no ha pogut fer res en el 24’ quan Emi Gómez ha aprofitat una badada defensiva per quedar-se sol dins l’àrea i marcar a plaer el 0-2. Tot i el 0-2 el domini ha continuat sent absolut de l’Albacete i el Costa Brava només ha tingut una ocasió en la primera part, però Guiu no se l’ha acabat de creure i ha xutat a les mans de Rocic.

En la segona part les sensacions no han canviat gens. Els gironins han intentat reaccionar, però la defensa visitant no ha concedit absolutament res i ha pogut controlar el partit amb tota la tranquil·litat del món. De fet, Del Pozo ha estat a punt de marcar el tercer amb un xut potent que s’ha estavellat al travesser, però dos minuts després qui no ha perdonat ha estat Jordi Sánchez. El davanter ha aprofitat els seus centímetres per rematar un córner i superar Marcos, que segurament s’ha equivocat quedant-se sota pals. Els últims vint minuts, amb la clara diferència en el marcador, han estat per tirar a les escombraries, i és que pràcticament no ha passat res.