El Newcastle, entre l’eufòria i l’ombra dels drets humans
Premier. L’arribada de capital saudita al conjunt del nord-est d’Anglaterra ha revifat una afició decaiguda per la gestió de Mike Ashley i ha posat en peu de guerra organitzacions com Amnistia Internacional
En la loteria dels xeics, la vida li pot canviar a qualsevol. Fins i tot al Newcastle, club i emblema d’una ciutat que històricament ha estat qualificada de dura per viure-hi, instal·lada en un nord-est d’Anglaterra que sol acumular les taxes d’atur més altes de tot el país. Però en la idiosincràsia del futbol modern, fins i tot les alegries poden arribar a la casa del pobre. També a la d’un Newcastle que pot dir amb veu alta que té una de les aficions més fidels i apassionades del país, però que en els darrers anys s’havia vist submergida en una depressió latent, amb el club baixant fins i tot a segona divisió l’any 2016 i amb el seu propietari, el controvertit Mike Ashley, enfrontat de forma permanent amb els aficionats, cada vegada menys presents a les tribunes de Saint James’ Park. De fet, a finals del 2019 el club va haver de regalar 10.000 passis de temporada per intentar revitalitzar les tribunes de l’emblemàtic estadi, amb capacitat per a quasi 53.000 persones. “En els darrers 14 anys als aficionats del nostre club no se’ls ha tingut en compte de cap manera i és evident que hi ha una esperança que un canvi els pugui tornar el club”, va manifestar ahir a la BBC Alan Shearer, llegenda del conjunt geordie.
Amb la venda del club al fons saudita Public Investment Fund (PIF), comença una nova vida per a tots aquests aficionats, que del desencís permanent van passar a l’eufòria manifesta als voltants de Saint James’ Park per celebrar el final de l’era d’Ashley. Comença una nova vida també per a la Premier League i de retruc per al futbol de tot Europa, que es veu mirant cap al nord-est d’Anglaterra amb una barreja d’expectativa i sospita. D’incertesa pel que pugui fer una nova propietat que disposa d’una fortuna que multiplica per 11 la que té a disposició l’actual propietari del Manchester City, i de desaprovació per l’aparició d’un nou actor de dubtosa reputació, ja que a la marca Aràbia Saudita sempre l’acompanya la fama de ser un estat poc respectuós amb els drets humans i especialment amb els de la dona. I, de fet, després de veure com la Premier League donava llum verd a l’operació de canvi de propietat, un dels primers a moure fitxa ha estat Amnistia Internacional. “L’operació demostra que el futbol anglès està obert a rentar la imatge d’un règim que abusa dels drets humans. Amnistia Internacional considera absurd que gent que està implicada en crims de guerra o crims contra la humanitat tingui –en cas de tenir les butxaques prou profundes– la possibilitat de comprar un club de futbol anglès”, pronuncia l’organisme, que insta la Premier League a revisar els requisits a l’hora de donar entrada a nous inversors en els seus clubs.
L’operació, fixada en 305 milions de lliures (aproximadament 359 milions d’euros), va rebre l’aprovació després que la Premier considerés que hi havia prou certeses per considerar que l’Estat de l’Aràbia Saudita no controlarà el club, malgrat que el PIF, que tindrà el 80% del capital del Newcastle, és presidit pel príncep del regne saudita, Mohammed bin Salman.
Rere la controvertida operació, ara el món del futbol viu expectant davant el que pugui fer el que serà un dels clubs més rics del planeta, un Newcastle que malviu al fons de la Premier havent obtingut tan sols tres punts dels 21 que s’han disputat. En espera que el mercat d’hivern pugui posar en context el canvi de dimensió, la primera víctima del moviment hauria de ser el tècnic, un il·lustre com Steve Bruce, i amb els rumors d’Antonio Conte com a possible substitut.