La primera vegada que va trepitjar Anglaterra va sortir amb la cua entre les cames. Qui li havia de dir aleshores a Mohamed Salah (Nagrig, Egipte, 1992), aquell estiu del 2012 quan va haver d’abandonar el Chelsea, instigat per José Mourinho, que tornaria algun dia per convertir-se en bandera de la competició i icona mundial d’un país, Egipte, on els seus grans futbolistes han tendit sempre a conformar-se a ser referents de l’Al-Ahli o El Zamalek, clubs amb seguiment massiu al país de les piràmides. “En la seva primera etapa a Anglaterra no estava preparat. Ni mentalment ni psicològicament, no es va adaptar”, ha resumit Mourinho, que també té en la seva creu haver obviat el talent incipient d’altres referents de la Premier com Lukaku i Kevin de Bruyne.

Nascut a Nagrig, a més de 100 quilòmetres del Caire, Salah estava aleshores acostumat a treballar a l’ombra. De petit solia fer tres hores d’anada i tres de tornada a la capital egípcia per entrenar-se amb l’Arab Contractors. Mai va jugar en un dels grans equips del seu país i ser obviat pel Chelsea no va fer més que allargar un trajecte que l’ha acabat convertint en el faraó d’Anfield i, de retruc, des de finals d’octubre, en l’africà que més gols ha marcat en la Premier, fulminant la marca del portentós Didier Drogba. “Mohamed com a persona és molt humil, molt proper, divertit també, li encanta veure pel·lícules de comèdia. Però al camp és extremadament competitiu, li encanten els reptes”, sosté Diaa Ali Gohar, periodista egipci proper a la figura d’un Salah que a Itàlia, primer a Florència i després a Roma, va reflotar una eclosió futbolística que ja havia insinuat en els seus dies a Basilea.

Caure a Liverpool i conviure amb Klopp va acabar de dinamitar un potencial que s’explica pel seu talent natural, però també per una devoció pel dia a dia, per l’entrenament i per hàbits alimentaris. “La nutrició és important, és part del joc i a mi m’ha ajudat en la recuperació, a dormir millor i a adaptar-me ràpidament”, ha assegurat recentment a la CNN un Salah que viu un dels moments de forma més portentosos des que va firmar pel Liverpool l’estiu del 2017. De fet, amb una mitjana de 0,91 gols per partit en aquesta Premier, l’egipci viu per sobre dels 0,89 amb què va tancar el curs 2017/18, i fins al dia d’avui és el seu millor registre golejador. “Qui està per sobre d’ell ara mateix? És evident que hi ha Lewandowski, que Ronaldo i Messi encara tenen un gran potencial i que vindrà Mbappé, però el veig entrenar-se cada dia i puc assegurar que ara mateix és el millor”, ha proclamat en les darreres setmanes Jürgen Klopp, que ha vist des de primera fila Salah fer gols plens de força i habilitat en l’últim mes, com els que va marcar al Watford i al Manchester City. “Ha estat un dels millors. Però no només aquesta temporada, sinó ja fa anys. A vegades parlo amb ell, és un noi extraordinari”, ha confessat Fernando Torres, exllegenda del Liverpool i company de vestidor de Salah durant aquella improductiva etapa al Chelsea.

Autor de 140 gols al Liverpool en totes les competicions, Salah és el desè jugador que més vegades ha marcat amb el conjunt scouser i és a 32 gols, per exemple, d’enxampar l’etern Kenny Dalglish, a qui tot Anfield coneix com el rei. Del King, al Faraó.