Óscar García
ENTRENADOR DEL REIMS
“El Barça de Xavi jugarà bé, segur”
El tècnic de Sabadell viu la seva setena experiència a l’estranger després d’haver dirigit ja el Maccabi de Tel-Aviv, el Salzburg, el Brighton, el Watford, l’Olympiacòs i el Saint-Étienne
“En el Reims tenim la plantilla més jove de la Ligue 1 i hi estem intentant implantar la nostra manera d’entendre el joc”
Sorprèn la maduresa amb què juga Gavi. Si no sabessis l’edat que té, pensaries que porta anys en aquell equip
La clau és adaptar-se als futbolistes que tens, però mantenint la filosofia que un sent com a entrenador, això és intocable
Són quarts de tres de la tarda i Òscar Garcia (Sabadell, 1973) demana uns minuts més abans d’atendre la trucada de L’Esportiu perquè encara no ha acabat la seva classe de francès. Encara que la seva primera roda de premsa com a entrenador del Saint-Étienne, a finals del 2017, ja la va fer en aquest idioma, continua treballant en l’adaptació i a poder mimetitzar-se tant com li sigui possible amb un país que li ha tornat a obrir les portes, ara per dirigir el Reims.
Per què el Reims i, amb mesos ja d’experiència, és el que esperava trobar?
Volien un entrenador que tingués experiència treballant amb gent jove, i el fet d’haver estat en les categories inferiors del Barça i també en el Salzburg, a més del fet que parlava francès, va fer que es fixessin en mi com a candidat. Em van plantejar un projecte molt coherent, i la veritat és que a Reims he trobat tot el que esperava.
El de França és un campionat on sobretot es destaca el físic i les transicions, característiques oposades a la seva manera d’entendre el futbol...
Sí, però en part per això crec que puc aportar una mirada diferent i fer una bona feina. Per a mi és un repte venir a un futbol diferent i intentar inculcar una manera diferent d’entendre el joc. I crec que a Reims ho estem aconseguint, amb la plantilla més jove de la lliga, amb molts futbolistes que han debutat aquesta temporada en la Ligue 1. Potser amb una mica més d’experiència i eficàcia a dalt estaríem millor classificats, però la idea del club és treballar amb aquests perfils joves, i la sensació que tinc és que anem per un bon camí.
A l’estiu van perdre Boulaye Dia, que va firmar pel Vila-real després de fer 14 gols en 36 partits de lliga...
Aquesta eficàcia que tenia el Boulaye l’any passat potser és el que ens està faltant. A més, era un futbolista que es movia molt bé, que entenia les desmarcades de ruptura, ràpid, que els servia molt en el futbol de transicions que feia el Reims l’any passat, quan era un equip que defensava bastant baix i intentava atacar ràpid. Nosaltres estem intentant canviar la filosofia i la manera d’encarar els partits, però lògicament si falta el millor golejador que tenies a la plantilla, tot costa una mica més.
Vostè té experiència en diversos països de l’estranger (Àustria, Israel, Anglaterra o França) i quan un no té potencial per firmar els perfils que necessita per imposar una idea, és millor adaptar-se?
Has de fer una mica de tot. El que no pots fer és si tu tens extrems bons i amb un contra un, no fomentar-los. Has d’adaptar-te als jugadors, però el que no es pot negociar és la filosofia. La meva essència com a entrenador no la canvio independentment del lloc on soc.
Abans se solia dir que en països com ara el Brasil o l’Argentina aixecaves una pedra i sortia un futbolista. Actualment això és extrapolable a França. Per què?
Són futbolistes que amb 17 o 18 anys estan formats físicament per competir a l’alt nivell, molts d’ells. Tenen potser alguns problemes més tàctics, però són futbolistes joves i amb fam de fer el salt. Els ajuda el fet que aquí els equips no tenen problemes a fer-los debutar aviat i que també estan molt predisposats a la venda dels jugadors. Quan un equip té un jugador de talent, el vol exposar per poder vendre’l.
Esperava un Barça tan convuls ja al mes de novembre?
És un club en el qual ja fa temps que de tranquil·litat n’hi ha poca, però és el que tenen els resultats, i no només en el Barça, sinó a tot arreu. Quan no es guanya comencen a sortir coses que no ajuden a tenir regularitat ni estabilitat. Esperem que l’arribada de Xavi pugui revertir una mica la situació i que ell pugui estar molts anys a la banqueta, perquè serà un senyal que s’estan fent bé les coses.
L’arribada de Dani Alves s’ha atribuït a una falta d’ànima de l’equip. Li falta optimisme, a aquest Barça?
Si només fos un tema anímic, portant dos o tres futbolistes que animessin el vestidor ja n’hi hauria prou. Em sembla que el present del Barça té problemes una mica més profunds, més enllà que també hi pugui faltar un cert positivisme.
S’estan buscant molts responsables que expliquin el present del Barça, que segur que n’hi han. Però vostè, que va viure el post cruyffisme, entén que hi ha una certa part de procés natural en el que s’està vivint?
Passa a tots els equips, i si mirem la història del Barça, sempre que hi ha hagut un gran entrenador que ha guanyat molts títols ens ha tocat viure una època una mica més convulsa, perquè hi ha molta tendència a comparar, i si no s’aconsegueix el mateix res té el mateix valor. No és fàcil, i a sobre actualment aquesta etapa ha vingut acompanyada de molts canvis a la banqueta, la llotja i també d’idea de club, i tot encara es fa més difícil.
És capaç de projectar el Xavi entrenador?
El conec com a jugador, no l’he seguit tant com a entrenador, però sabent la idea de joc que té i quan l’escoltes parlar, estic convençut que el Barça jugarà bé. A partir d’aquí, com a tot arreu, dependrà dels futbolistes que tinguis i que sàpiguen marcar diferències, per acabar les jugades i estar forts a les dues àrees. Però el que estic convençut és que fora de les àrees el Barça serà un equip que jugarà molt bé.
Xavi és molt d’extrems, i a la plantilla els pocs que hi ha estan lesionats... Aquí s’haurà d’adaptar?
Haurà de buscar solucions. Memphis Depay, per exemple, de jove va jugar molt d’extrem, i el Barça és un club en què quan l’extrem, el davanter o qui sigui està lesionat, en el futbol de base hi ha d’haver futbolistes preparats per aprofitar l’oportunitat de la seva vida. Tots els equips de totes les categories juguen igual precisament per això, perquè hi pugui haver una continuïtat.
Dins d’un present complicat, el que sí que s’intueix al Barça és un futur estimulant amb la irrupció de futbolistes com ara Gavi o Nico...
Sí, però estem en el mateix, és un procés natural. Sigui pel que sigui el Barça no ha pogut fitxar els migcampistes que hauria desitjat, han sorgit vacants i encara que l’oportunitat els ha arribat sent molt joves, han demostrat que tenen la formació i el talent per estar en el primer equip. És com hauria de ser sempre.
Recorda algun jugador amb la personalitat de Gavi sent tan jove?
No recordo exactament amb quina edat va començar Messi a tenir molta presència en l’equip, però sí que és cert que Gavi està demostrant una maduresa que no és normal. Si tu el veus jugar i no saps quina edat té, diries que porta molt de temps jugant en aquell equip. Pel que sembla és un noi molt centrat, i a mesura que vagi jugant més partits tant de bo que es pugui anar completant i pugui ser un dels líders del futur Barça.
Vostè sempre ha estat en òrbita del Barça. Creu que en algun moment li arribarà el torn?
Espero que el Xavi estigui molt temps a la banqueta, voldrà dir que el Barça va bé i que es guanyen partits. Si algun dia m’ha de tocar a mi ja arribarà, però no estic pensant en això, perquè a més tinc feina que m’ocupa en el dia a dia.
Ara ja ha arribat Xavi, però s’ha parlat molt del fet que Laporta està enamorat de l’escola alemanya. Vostè, que ha dirigit a Àustria, que és una espècie de satèl·lit d’aquest corrent, ho entén?
Quan vaig estar en el Red Bull Salzburg vaig aprendre moltes coses molt diferents al que jo havia viscut en el Barça. És una escola que sense pilota treballa moltíssim el que en diuen la contrapressió. És un futbol que reclama un gran treball físic, però jo el que trobava a faltar una mica era que tinguessin solucions amb la pilota. Ells ho basaven tot molt a anar a pressionar la pèrdua, mentre que una de les meves lluites allà era fer-los entendre que com menys cops perdessin la pilota, menys vegades haurien d’anar a pressionar. Sí que és cert que darrerament hi ha entrenadors com ara Jurgen Klopp o Julian Naggelsmann que han anat completant la idea i conjuntant-ho tot; una mica seria el futbol total.
El futbol del futur va per aquí, pel dinamisme i la intensitat?
El futbol actual és una barreja de tot. Si només fos una qüestió d’intensitat i de físic guanyarien sempre els equips africans, que són els més ràpids i poderosos. Però no és així; el futbol és un esport en què entren en joc molts factors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.