Jandro (Girona): «Ser humil no vol dir ser pitjor»
–Tot i ser asturià, els seus inicis com a professional són a València. Com hi va arribar?
–«Jugava al Caudal, l'equip del meu poble, Mieres. Em van venir a buscar per anar al València i no m'ho vaig pensar.»
–Ens els primers anys, però, li va costar tenir minuts a primera. És complicat fer el salt?
–«Normalment alternava el primer equip amb el filial. Vaig tenir la sort de debutar amb el València de Ranieri, però realment era complicat treure el cap a un equip de primera.»
–Ha jugat en la màxima categoria i ha assolit dos ascensos. És el que el fa sentir més orgullós com a futbolista?
–«Sí. El fet d'haver jugat a primera, i a sobre haver participat en competicions europees és el més gran que li pot passar a un futbolista. No em puc queixar de com m'han anat les coses en la meva carrera.»
–Què significa per a un jugador disputar la Champions League?
–«És una sensació increïble. Amb els clubs és el màxim a què pots aspirar. Estic feliç d'haver viscut aquesta experiència i haver pogut jugar als camps del Milan i el de l'Ajax. Però bé, s'ha de viure de tot, també he jugat a tercera i a segona B. Estic content d'haver estat a totes les categories i haver-me adonat de què és en realitat el futbol.»
–Aquell curs de Champions amb el Celta, el 2003/04, però, va acabar amb descens...
–«És sorprenent, amb l'equip que teníem. Potser ens vam distreure una mica amb la copa d'Europa, però no és excusa. No vam donar el nivell necessari en la lliga, però la sort és que a l'any següent vam aconseguir tornar a pujar.»
–Quines diferències hi ha entre la primera i la segona divisió?
–«Bé, cada dia s'assemblen més. Veiem en la copa del Rei que quan juguen equips de primera contra equips de segona a un sol partit la diferència no és gaire gran. L'únic que canvia és el fet que uns tenen diners per fitxar jugadors internacionals i uns altres, no. Però la segona divisió A cada dia creix més.»
–També va jugar a l'Alavés, on va coincidir amb Dimitri Piterman. Com era treballar amb algú d'aquesta mena?
–«Era complicat, perquè no deixava treballar els tècnics. Ell s'hi posava i no deixava fer als que realment en sabien. Va ser una llàstima, perquè s'havia fet un molt bon equip. No vam mantenir la categoria per problemes extraesportius.»
–En els seus dos últims equips, el Nàstic i l'Elx, no ha acabat el contracte. Crida l'atenció especialment el que va passar l'any passat amb l'Elx, on no hi va estar ni una sola temporada.
–«Encara no sé què va passar. El meu comportament va ser el mateix que he tingut en la resta d'equips. Al Nàstic vaig marxar després d'un acord i vaig arribar a Elx amb molta il·lusió. Al principi l'entrenador comptava amb mi, però després tot va canviar. Un cop vaig rescindir el contracte el president va dir a la premsa coses de mi que no eren certes per tal de fer-me mal. Ho va aconseguir, però ara estic tranquil a Girona i vull oblidar tot l'assumpte.»
–Després d'això, creia que es quedaria sense equip?
–«És veritat que l'any passat vaig jugar pocs partits, però abans la meva mitjana era de més de trenta. Un any en blanc pot passar factura, però jo esperava que es fixessin en el que havia fet anteriorment. Vaig tenir la sort que el Girona va oferir-me venir aquí i no m'ho vaig pensar.»
–Veu el Girona patint tant com l'any passat?
–«Mai es pot dir, però crec que hi ha equip per no patir. Cada temporada hi ha sorpreses i per què no podem donar-la nosaltres aquest any? Hi ha bons jugadors, un gran cos tècnic... si les coses comencen bé no hem de renunciar a res. He estat a molts equips, i aquest m'agrada.»
–Després d'haver passat per clubs grans de primera divisió, què li sembla arribar a una entitat petita com el Girona?
–«Tant el camp d'entrenament com l'estadi estan molt bé. El nou president i la directiva han pagat tothom i estan intentant fer les coses bé. Jo ara només tinc bones paraules. El Girona és més humil que altres clubs, però això no vol dir ser pitjor.»
–Quin serà el seu rol en l'equip?
–«Puc jugar a qualsevol posició del mig del camp cap endavant. Ara estic provant a la banda, però he arribat per jugar on sigui. Si l'entrenador em vol posar de porter, jugaré de porter, no tinc cap problema. Sóc un jugador més de la plantilla i he vingut a ajudar.»
–Sembla que hi haurà força competència.
–«Segur, perquè aquí hi ha molts bons jugadors. Si no jugo intentaré ajudar des de la banqueta o des de la graderia. Està clar que qualsevol futbolista vol participar en el màxim nombre de partits possibles, però l'important és ser útil a l'equip.»
2a DIVISIÓ A. GIRONA. ENTREVISTA A aLEJANDRO CASTRO, «JANDRO».
L'edat no pesa i la il·lusió es manté igual
Tot i passar de la trentena, Jandro no es veu en la recta final de la seva carrera. «Em trobo fresc i tinc corda per continuar», explica el jugador, que tot i que reconeix, amb un somriure, que ja no és un vailet, no és considera gaire vell per a l'ofici de futbolista. La clau, segons indica, «està al cap i la base és cuidar-se bé». Si en l'aspecte físic, doncs, es troba a punt, mentalment el seu estat és òptim. «Acabo de fer una temporada dolenta i tinc la intenció de fer-ho molt bé i tornar a gaudir del futbol, que és el que realment m'agrada», expressa el nou jugador del Girona, que ha signat per una temporada.
