La dita diu allò de reno­var-se o morir. Però en el cas de l’Atlético de Madrid del Cholo Sime­one, l’evo­lució està sent un cavall de bata­lla que l’ha aca­bat allu­nyant de la seva essència sense arri­bar a excel·lir en alguna cosa dife­rent d’aquell fut­bol de trin­xera i sacri­fici que l’ha dut a ins­tal·lar-se entre els millors equips d’Europa.

Una vegada al cim, l’entorn colc­ho­nero ha dema­nat de manera rei­te­rada a Sime­one una meta­mor­fosi, que fos capaç de cons­truir un Atlético que a més de viure amb la des­tral a la mà tingués la capa­ci­tat de pin­tar un qua­dre. Però víctima del símil de la manta curta, en l’intent de tapar-se el cap, a l’Atlético els peus li han que­dat al des­co­bert. De fet, el d’enguany és un equip que passa fred, incapaç de tra­duir en un joc més fluid una inversió en el mer­cat que cada any ha tin­gut més poten­cial ni de sos­te­nir aque­lla cui­rassa defen­siva que fut­bo­lis­tes com Diego Godín o Gabi un dia van aban­de­rar.

La der­rota en la super­copa n’és el millor exem­ple. Encai­xar dos gols a pilota atu­rada, pecat mor­tal per a un equip de Sime­one. “Hi ha coses que no es poden ama­gar. I és evi­dent que nosal­tres hem de millo­rar la nos­tra agres­si­vi­tat a les àrees”, va remu­gar el Cholo, encara en calent a Riad, minuts després que pri­mer Yeray Álva­rez impo­sant-se en el salt i després Nico Willi­ams, apro­fi­tant la falta de con­tundència dels madri­lenys, els negues­sin l’accés a la final de la Super­copa.

I és evi­dent que el que va suc­ceir a l’Ori­ent Mitjà no és un acci­dent. És el reflex d’un equip que arros­sega els pit­jors regis­tres defen­sius des que el tècnic de Bue­nos Aires es va fer càrrec de l’equip a mit­jan tem­po­rada 2011/12. De fet, per pri­mera vegada des d’ales­ho­res, el seu equip acu­mula un bagatge de més d’un gol encai­xat per par­tit, una tendència que fins i tot ha con­ver­tit Jan Oblak en un ésser ter­re­nal. “Molts dels gols que hem encai­xat aquesta tem­po­rada són per erra­des nos­tres”, va refle­xi­o­nar dijous l’eslovè, por­ter menys gole­jat la tem­po­rada pas­sada i enguany 12è en aquest rànquing, havent acon­se­guit dei­xar la por­te­ria a zero en només un 30% dels par­tits que ha dis­pu­tat en el tor­neig de la regu­la­ri­tat.

Lluny ha que­dat la tem­po­rada 2015/16, en què el por­ter de Ljubl­jana, amb tan sols 18 gols encai­xats en 38 jor­na­des de lliga, va igua­lar Paco Liaño (Depor­tivo de la Coru­nya), com el millor Zamora de la història del cam­pi­o­nat. Viu en la Cham­pi­ons de mira­cle però lluny en la lliga, l’Atlético busca un nou rumb després d’una dècada pro­di­gi­osa sota la direcció d’un Sime­one que posa aquest Atlético davant del mirall i pro­ba­ble­ment no s’hi reco­neix.