Quan un pensa en el campionat belga, ràpidament evoca els noms d’alguns històrics com l’Anderlecht o el Bruges; també l’Standard de Lieja. Fins i tot en dècades recents és popular el Genk, bressol de futbolistes planetaris en les últimes dècades com Thibaut Courtois i Kevin de Bruyne. Quan un mira el palmarès de la lliga, en canvi, ràpidament apareix un nom poc familiar. Amb onze títols, només superat per l’Anderlecht (34) i pel Bruges (17), apareix l’Union Saint-Gilloise, club de barri de Brussel·les, de Saint Gilles, però amb una fortuna que va quedar ancorada en el temps l’any 1935, quan va guanyar la seva darrera lliga. Des d’aleshores, desert. És per això que enguany el campionat belga té el sentiment d’haver retrocedit quasi cent anys, quan els unionistes, com es coneix afectuosament la institució, governaven el torneig amb mà de ferro, el club més guanyador del país abans de la Segona Guerra Mundial.

Amb nou punts més que el Bruges i dotze més que l’Anderlecht, a qui s’enfrontarà avui en un derbi de Brussel·les, l’Union Saint-Gilloise està sent una de les grans revelacions del continent, replicant una classificació de la lliga belga amb tonalitats vintage. I ho fa, a més, en una temporada en què ningú l’esperava en aquestes latituds, just mesos després d’haver aconseguit l’ascens a primera després de 48 anys d’absència. Ha passat tota una vida per a un club de barri que ja havia perdut qualsevol esperança de veure’s entre els millors i que avui es frega els ulls mirant la classificació i comprovant com prolifera un projecte que té en el seu màxim accionista, Tony Bloom, un dels seus grans perquès. Apostador professional i jugador de pòquer, ha fet una fortuna que li ha permès invertir en el futbol, del qual és apassionat. Natural de Brighton, també dirigeix el club de la seva ciutat i en totes dues institucions dona una gran importància a les estadístiques, al big data, a l’hora d’incorporar futbolistes. Una de les grans troballes del Saint-Gilloise és el davanter Deniz Undav, golejador en categories inferiors del futbol alemany i que va arribar fa dos anys a Brussel·les, on va ser protagonista de l’ascens i del curs meteòric que viu el club. Juntament amb Dante Vanzeir, recentment convertit en internacional absolut amb Bèlgica, sumen 31 gols i 17 assistències en les 24 jornades en l’equip més golejador (56). En un 5-3-2 que a Saint Gilles poden recitar de memòria, també és l’equip menys golejat de la lliga (21) i el que fins fa poc semblava un miratge del passat, avui ja és una realitat latent d’una Bèlgica que recupera l’aroma de fa un segle.