Punt a punt, el Costa Brava no aconseguirà sortir del pou. Els d’Òscar Álvarez ho saben, però ahir es van haver de conformar amb un nou empat a zero al camp del Linense en un duel que confirma les sensacions de tots els últims partits. L’equip és sòlid al darrere, però és massa inofensiu al davant. I amb això no n’hi ha prou, perquè el Costa Brava necessita victòries si vol tenir esperances de salvar la categoria i per aconseguir-les ha de tenir molta més maldat en atac de la que va mostrar en el partit d’ahir.

L’onze dels gironins era de circumstàncies per les nombroses baixes al mig. De fet, Coris va debutar directament com a titular i ho va fer jugant d’interior, una posició gairebé desconeguda per ell en el futbol d’elit. L’altre interior, amb Galindo fent de pivot, era Pere Martínez, un altre lateral reconvertit. Les nombroses baixes al mig del camp es van notar, ja que el Costa Brava va tenir moltíssimes dificultats per generar perill. Ho va intentar, sobretot en la primera part, amb transicions ràpides, però més enllà d’un parell de xuts inofensius de Nuha, el porter del Linense, Nacho Miras, va veure el partit com un espectador més.

Tot el que el Costa Brava va tenir de feble al davant ho va tenir de sòlid al darrere, i això que Julen Monreal va veure una groga molt aviat i va flirtejar més d’una en veure la segona, però se’n va escapar. La seguretat al darrere va permetre que el Linense, tot i portar la iniciativa del joc i arribar amb relatiu perill a la porteria de Marcos, no disposés de grans oportunitats de gol. Una rematada de cap al travesser de Borja López a la sortida d’un córner en la primera part va ser l’única ocasió que realment va fer témer als gironins, ja que Marcos no va haver de fer cap aturada de mèrit.