No hi ha manera. La victòria contra el Castelló de fa quinze dies semblava que donava vida al Costa Brava, que es podia acostar a les posicions de permanència, però la derrota contra el Sabadell ja va fer mal per la sensació d’impotència, i la derrota d’ahir a casa contra el Betis B, el cuer de la lliga, torna a deixar molt tocat el conjunt gironí. No hi ha res que surti bé als blau-i-vermells, que ahir, després d’un mal inici, van ser capaços d’igualar el marcador, però quan semblava que podrien aconseguir la remuntada el Betis B li va clavar el cop de gràcia amb l’1-2 definitiu.

Quan la dinàmica no és bona i la urgència és màxima no es poden fer concessions ni cometre errades, i ahir el Costa Brava va fer les dues coses a l’inici. El filial bètic va tenir tres ocasions clares per obrir la llauna en els primers deu minuts i després Varela i Manel Royo, que va badar de valent, van cometre una errada que va permetre a Raúl plantar-se sol davant Marcos i marcar el 0-1 (11’).

El gol era una llosa pesant per a un Costa Brava que té problemes per generar ocasions de gol. Tot i que amb el pas dels minuts les sensacions van anar millorant, el porter visitant Rebollo va viure bastant tranquil i Ilyas, el més insistent, va ser dels que més perill van generar, però en general poca cosa. De fet, les millors ocasions les va seguir tenint el Betis B, que va perdonar el segon en més d’una ocasió i que també va veure com Marcos es feia immens sota els pals.

Tot va canviar, però, quan en el minut 66 Ilyas va provocar un penal per mans de Luismi. Sergio Gil va agafar la responsabilitat i va marcar el seu primer gol amb el Costa Brava, gràcies al qual va empatar el partit i va canviar el guió (67’). L’empenta dels gironins va durar uns quants minuts i la sensació era que era més a prop el 2-1 que l’1-2. Va durar poc, per desgràcia, ja que en el minut 73 Marc Baró va centrar a l’àrea i Raúl, massa sol, va marcar de cap el gol que acabaria sent definitiu. Perquè en els minuts finals el Costa Brava va tornar a buscar l’empat amb insistència, fins i tot jugant contra deu, però no hi va haver manera de trobar el gol d’un empat que, realment, tampoc hauria servit per a gaire res.