Després de 60 minuts de partit al Santiago Bernabéu, el Madrid estava liquidat. Perdia 0-1, després d’haver estat ja derrotat (1-0) en l’anada, acumulava molt minuts perseguint ombres, sense saber pràcticament on ficar-se ni què fer, entregat al PSG, i a Kylian Mbappé, que ja els havia martiritzat en l’anada al Parc dels Prínceps, amb Eder Militao, el seu millor defensa i l’únic capaç de neutralitzar l’atacant francès, coixejant a punt de demanar el canvi, i amb l’afició en un silenci que només trencava per xiular decebuda per la versió oferta pel seu equip. El segon gol de l’equip parisenc flotava en l’ambient, no s’albirava cap possibilitat de remuntada, cap, era una cosa inimaginable, però va passar. Karim Benzema es va treure un hat-trick del barret en poc més d’un quart d’hora (61’, 75’ i 77’) i l’equip blanc serà en els quarts de final. És realment inexplicable com el Madrid va aconseguir emportar-se el partit i com el PSG va deixar-se’l escapar, però el futbol és així. Els tòpics poden servir per construir el relat que va portar el grup madridista ahir a la victòria, aquells que diuen que els escuts de les samarretes tenen pes, que hi ha clubs amb un gen competitiu especial, que 90 minuts al Bernabéu són molt llargs... és una bona alternativa a la qual aferrar-se per entendre el desenllaç del duel.

I és que en el global de l’eliminatòria, fins a l’esmentat minut 60, el PSG havia estat infinitament superior. El conjunt blanc ja la va pagar baratíssima a París en l’anada, on hauria d’haver marxat golejat, i ahir, en la tornada, també va estar de sort, després d’una primera part en què no va ser rival. Això que va protagonitzar un inici imponent amb pressió alta, intensitat i molt de soroll a l’estadi. Amb aquesta fórmula va aconseguir tancar el PSG en els primers 10 minuts, fins que se li va acabar l’energia i els parisencs van assolir el domini i van començar el monòleg. L’equip entrenat per Mauricio Pochettino sortia còmode des de darrere, s’instal·lava a camp contrari on tocava, amb Messi, Neymar i Mbappe, mesclant, fent parets i desesperant la defensa blanca, incapaç de frenar res. Tots tres van gaudir d’ocasions, el més verinós, però, va ser Mbappé, igual de punyent en espais reduïts que a la carrera. Al 7 parisenc li van anul·lar dos gols, es va trobar amb Courtois en dues ocasions més i va marcar una diana, la que va obrir el marcador abans del descans (39’) i feia justícia als mèrits de tots dos equips.

No havia comparegut, doncs, el Madrid en el primer temps i tampoc ho havia fet en el segon fins que una acció va canviar l’esdevenir de l’enfrontament. Ningú preveia el que estava per venir quan Benzema va saltar a pressionar Donnarumma, el porter va perdre la pilota per una falta claríssima del francès, que ni l’àrbitre ni el VAR van apreciar, i l’acció va acabar en gol del capità del Madrid. I el gol (61’) va dibuixar un escenari completament diferent. El PSG, incomprensiblement, es va ensorrar, ja va ser incapaç d’ajuntar-se amb la pilota com havia fet fins aleshores, i el Madrid, esperonat per un encès Bernabéu una altra vegada, i amb l’entrada de cames fresques amb Camavinga, Rodrygo i Lucas Vázquez, va tornar a pressionar i tancar el seu rival. Enmig d’aquest èxtasi, de nou Benzema (75’) va igualar l’eliminatòria, amb el segon a passada de Modric, i, tot seguit, només servir de centre el conjunt francès va perdre l’esfèrica i Benzema (77’) va culminar la remuntada. No va respondre ningú del PSG, ni Neymar, ni Messi, ni Mbappé, per perpetrar l’enèsim fracàs de l’entitat en la Champions League a mans d’un Madrid que és de fenomen paranormal.