Si l’empat contra el Vila-real B era un bon resultat, l’empat del Costa Brava ahir al camp del Nàstic (1-1) seria excel·lent en qualsevol moment, sobretot per la imatge que van donar els gironins, però ja només queden onze jornades i la distància amb la permanència continua sent de nou punts. Per això empatar ja no serveix per a res i deixar escapar oportunitats com la d’ahir, en un matx en què el Costa Brava va tenir ocasions més que clares per guanyar el partit, surt molt i molt car.

Que guanyar era obligatori, els d’Òscar Álvarez ho tenien clar des de l’inici, perquè tot i un ensurt inicial de Dani Romera els primers minuts van ser clarament blau-i-vermells. Joan Puig, que es va trobar una intervenció excel·lent de Manu García en un xut llunyà (9’), i Ilyas, que va rematar de cap al travesser (15’), podien haver obert el marcador. Els dos s’ho haurien merescut, ja que van ser els millors del conjunt gironí amb el permís de Nuha, que va ser qui va encertar de cara a porteria enviant a la xarxa una rematada de cap a una falta lateral servida per Antonio Romero (17’).

L’inici va ser perfecte per al Costa Brava, que jugant amb un 5-4-1 es va poder permetre fer un petit pas enrere i no va patir gens defensivament, ja que el Nàstic no trobava la manera de fer-li mal. Just abans del descans, però, va arribar la badada del dia en una falta al centre del camp. Ningú va seguir Ribelles, que va rebre la centrada de Bonilla i va empatar el partit de vaselina aprofitant la mala sortida de Marcos (1-1, 44’).

El cop d’encaixar l’empat no va afectar gaire el Costa Brava, i el guió de la segona part va ser molt similar. El Nàstic tenia la pilota i els gironins hi posaven el perill. Si bé els grana podrien haver marcat en alguna jugada aïllada, qui va tenir les ocasions més clares van ser els d’Òscar Álvarez. Joan Puig i Ilyas en van tornar a tenir dues de bones a l’inici de la segona meitat i després Manel Royo i Nuha no van ser capaços de rematar dues accions en què semblava que ho tenien tot a favor, perquè estaven sols a l’àrea petita. I queda clar que si el Costa Brava es vol salvar no es poden perdonar de cap manera aquestes ocasions.