El Betis agafa el relleu del Barça de Koeman i és el nou campió de copa després de superar el València en una final vibrant que s’ha decidit en la tanda de penals després de 120 minuts espectaculars, en què s’ha jugat a màxima intensitat i hi ha hagut moltíssimes ocasions. Per perill generat segurament el Betis ha merescut més durant el partit, i és que ha disposat de més i millors ocasions, però no les ha sabut aprofitar. Des dels onze metres els jugadors verd-i-blancs no han fallat ni un sol llençament –han xutat tots els jugadors que havien entrat des de la banqueta–, mentre que Musah ha fallat pel conjunt valencianista. D’aquesta manera el Betis ha guanyat la seva tercera copa de la història i torna a aixecar un títol que se li resistia des del 2005, quan va superar l’Osasuna en la final.

El partit ha començat amb moltíssima intensitat, i és que el ritme de joc ha estat bestial i els dos equips han jugat al límit del reglament amb entrades molt dures, tot i que Hernández Hernández ha aconseguit amb el pas dels minuts rebaixar la tensió. Qui estava més còmode sobre el camp era el Betis, que pràcticament ha monopolitzat la possessió i ha generat bones arribades. En una de les primeres, a més, els andalusos han tingut l’encert de trobar el gol quan Borja Iglesias ha connectat una gran rematada de cap al primer pal després d’una centrada de Bellerín per marcar l’1-0 (11’). La sensació era que el Betis en qualsevol moment podria fer el segon, però a la mitja hora de joc, en una jugada aïllada, Ilaix Moriba ha fet una grandíssima assistència per Hugo Duro que ha picat l’esfèrica per sobre Claudi Bravo per empatar el partit (30’). Abans del descans, el Betis ha tingut una nova bona ocasió en un xut de Canales que s’ha estavellat al pal.

En la segona part el València ha sortit amb una marxa més i ha tingut el gol a tocar en dues grans ocasions, però el Betis s’ha tret la son de les orelles i s’ha fet amo del partit. Primer Borja Iglesias ha deixat sol dins l’àrea a Juanmi, però Mamardashvili ha evitat el gol amb una grandíssima aturada (65’). El mateix Juanmi ha tingut la següent ocasió clara en una jugada individual que ha culminat amb un xut des de la frontal que s’ha estavellat a la base del pal (78’). Després ha arribat la polèmica, perquè Hernández Hernández ha perdonat l’expulsió per doble amonestació al valencianista Hugo Guillamón i després no ha assenyalat un possible penal sobre Fekir. El francès ha tornat a ser protagonista just després, i és que s’ha quedat sol dins l’àrea però Mamardashvili En els minuts finals del temps reglamentari l’han tingut els dos equips. Primer el porter del València ha tornat a evitar el gol en una acció de Borja Iglesias i després, en el contraatac següent, ha estat Claudio Bravo qui ha evitat el gol de Carlos Soler (90’).

En la pròrroga el domini de la possessió ha estat completament del Betis, però el ritme d’ocasions ha caigut en picat. Els andalusos ho han intentat de totes les maneres però el desgast físic ja era massa important i li ha faltat precisió en els metres finals, mentre que el València ha tingut alguna oportunitat per generar perill al contraatac però tampoc ha acabat d’inquietar la porteria de Claudio Bravo. Res ha evitat que el partit arribés als penals.