L’home de les semifinals
Pep Guardiola és l’entrenador que més semifinals de la Champions League ha dirigit, nou amb tres equips diferents, al davant de Mourinho i Ancelotti, amb vuit
El de Santpedor ha alçat l’‘orelluda’ en dues ocasions: amb el Barça els anys 2009 i 2011
Quan algú que és aficionat al futbol mira el palmarès de Pep Guardiola com a entrenador, queda enlluernat de veure que ha guanyat nou lligues amb tres equips, a banda de moltes altres competicions nacionals tant d’Espanya com d’Alemanya i d’Anglaterra. Però segurament també pot sobtar veure només dues Champions en l’eterna llista de títols, que s’allarga fins a 31 i que el situa al tercer esglaó del podi d’entrenadors amb més títols, darrere de Ferguson i Lucescu. Tretze temporades al màxim nivell, campió de tot i amb un segell propi, però només amb dues orelludes, les que va aconseguir amb el Barça els anys 2009 i 2011. Potser ha plogut massa i tot des de la darrera, ja fa 11 anys. I encara sobta molt més si es té en compte que el de Santpedor és el tècnic que més semifinals de la lliga de campions ha disputat de tota la història: nou (quatre amb el Barça, tres amb el Bayern i dues amb el City). Una xifra que li permet superar José Mourinho, amb vuit. El rècord de semifinals en competicions de clubs UEFA està, precisament, en mans del portuguès, que amb la d’aquest any en la Conference League amb la Roma ja n’acumula onze.
Tantes vegades entre els quatre millors del continent i a les portes de la final, però només dos trofeus. Això no preocupa l’entrenador català. Sempre ha reiterat a les sales de premsa que la lliga és el títol més important de tots. El mèrit a la regularitat i a ser el millor d’un país. I, de títols de lliga, li’n sobren. Fins al punt que és l’únic tècnic que n’ha guanyat en tres països diferents. A més, els té repartits: tres amb cada equip.
El millor Barça
Guardiola va debutar a la banqueta del Barça per la porta gran, amb el primer triplet del club: copa del Rei, lliga i Champions. A més, ho va fer després de dues temporades complicades i un darrer curs en blanc. Després de pujar del filial, amb el qual va aconseguir l’ascens a segona B, Guardiola no es va arronsar ni li va tremolar el pols quan va seure a la banqueta del Camp Nou. Va prescindir de dues figures transcendentals en l’època de Rijkaard, Ronaldinho i Deco, i va estar a punt de lliurar-se de Samuel Eto’o, que acabaria sent un futbolista clau aquell curs. Va ser l’inici d’uns anys daurats, els del millor Barça de la història.
El tècnic de Santpedor sempre va arribar a les semifinals mentre va ser entrenador blaugrana. De fet, el Barça va disputar aquesta fase fins a vuit vegades entre el 2008 i el 2019. La temporada 2008/09, la primera, va ser contra el Chelsea. La famosa semifinal del gol d’Iniesta a Stamford Bridge i la cursa de Guardiola per la banda. La semifinal que portaria el Barça a Roma, on alçaria l’orelluda després de vèncer el Manchester United. El curs 2009/10, el rival va ser l’Inter de José Mourinho. El portuguès, que acumula vuit semifinals en el seu palmarès, va derrotar el conjunt blaugrana aquell any. L’eliminatòria es va complicar molt a Milà, on el Barça va perdre per 3-1 i amb polèmica arbitral. L’arbitratge també seria protagonista en la tornada, quan l’àrbitre va anul·lar un gol de Bojan per mans de Touré. Era el 2-0, un resultat que hauria enviat el Barça a la final del Bernabéu. L’any 2011, Guardiola es va venjar de Mourinho eliminant el Madrid en les semifinals. 0-2 en l’anada, amb exhibició de Messi, i empat a un gol en la tornada. Aquell any, a Wembley, el de Santpedor aconseguiria la segona Champions del seu palmarès, contra el mateix rival que el 2009, el United. La darrera semifinal, el 2012, va ser molt dolorosa. El Chelsea va deixar KO un Barça que havia tingut el pas a la final a tocar després de remuntar l’1-0 de l’anada i situar-se 2-0. Messi va fallar un penal amb 2-1 i Torres va enterrar el Barça en un contraatac en el temps afegit quan tot el barcelonisme –jugadors i aficionats– estava bolcat a l’atac a la recerca de la classificació. Curiosament, tant el conjunt anglès com l’Inter, els dos botxins de Pep al Barça, s’acabarien proclamant campions d’aquelles edicions.
Ple a Alemanya
Després de Barcelona i d’un any sabàtic, el destí va ser Munic l’any 2013. Amb el Bayern, que venia d’aixecar l’orelluda, també va fer un ple en les tres temporades que va entrenar l’equip bavarès i, curiosament, en totes tres va ser eliminat per un equip de la lliga espanyola. La 2013/14, el Madrid va passar per sobre dels alemanys amb un global de 0-5: 1-0 al Bernabéu i 0-4 a l’Allianz, amb doblets de Sergio Ramos i de Cristiano Ronaldo. Va ser la temporada de la décima dels blancs. Un any després, el que atropellaria el Bayern seria el Barça i un trident anomenat MSN, format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar. Entre el 10 i el brasiler, es van encarregar de situar un 3-0 al Camp Nou que va deixar encarrilada la semifinal. El 3-2 de la tornada va acabar sent pràcticament anecdòtic. I en la darrera temporada a Munic, la 2015/16, els bavaresos van sucumbir a mans d’El Cholo Simeone i el seu Atlético de Madrid. El 2-1 a Munic va ser insuficient per remuntar l’1-0 del Calderón, on Saúl va firmar una absoluta obra d’art i va donar la victòria als colchoneros.
Creixement amb el City
El tècnic de Santpedor està vivint la seva etapa més llarga en un club, a Anglaterra, amb el Manchester City, on ja ha arribat a la sisena temporada. És cert que, malgrat la superioritat en moltes de les competicions nacionals, ha costat acabar d’estar a l’altura a Europa. El seu City va ser eliminat a vuitens el primer any (contra el Mònaco de Mbappé) i a quarts de final els tres següents (Liverpool, Tottenham i Lió). Fins a la temporada passada, la 2020/21, quan els citizens van arribar a la final, que acabarien perdent contra el Chelsea de Tuchel per la mínima (1-0). A semifinals, els anglesos s’havien desfet del PSG amb un global de 4-1: 1-2 a París i 2-0 a l’Etihad.
Avui, Guardiola afronta la novena semifinal. Aconseguir el bitllet no ha estat fàcil, després d’una eliminatòria de quarts molt dura contra l’Atlético de Madrid, amb guerra de declaracions i discussions sobre la gespa. La novena serà contra Carlo Ancelotti, que n’ha dirigit vuit i que ja el va eliminar el 2014 amb el mateix rival que avui: el Real Madrid. Els blancs hi arriben pletòrics, amb la lliga al sac –gairebé lligat– i després de dues nits històriques al Santiago Bernabéu amb dues remuntades inversemblants, contra el PSG i el Chelsea, quan gairebé se’ls donava per morts. Contra els madrilenys, el tècnic de Santpedor té un balanç positiu: són dinou encreuaments, onze victòries, quatre empats i quatre derrotes entre totes les competicions (lliga, copa del Rei, supercopa d’Espanya i Champions). En la màxima competició europea, a banda de les semifinals amb el Barça i el Bayern, també s’hi va enfrontar fa relativament poc. Va ser en els vuitens de final l’any 2020, el de la pandèmia, amb 1-2 a Madrid i 2-1 a Manchester.
El factor camp
De les vuit semifinals que ha dirigit amb anterioritat el tècnic de Santpedor, només ha jugat la tornada lluny de casa en una ocasió. Va ser en la primera, contra el Chelsea, i es va classificar per a la final. Després sempre ha tingut el factor camp a favor, tot i que no ha significat un avantatge en l’eliminatòria en el 100% dels casos.
En les semifinals que arrenquen avui contra el Madrid, la tornada es disputarà al Santiago Bernabéu. Un estadi que, ara mateix, espanta els equips que s’hi planten per disputar-hi un partit de la màxima competició europea. El PSG i el Chelsea s’hi van empetitir quan tenien el bitllet per a la fase següent pràcticament comprat. Però entre aquesta semifinal i les altres que ha dirigit Guardiola hi ha una diferència, i és que ara ja no existeix la norma del valor doble dels gols en camp contrari. Aquella que el va portar a la final de Roma i el va eliminar el 2016 contra l’Atlético de Madrid. Això podria ser un punt a favor a l’hora de trepitjar el Bernabéu.
Botxins campions
Guardiola ha arribat a la final en tres ocasions. De les cinc vegades que ha estat eliminat, en quatre el seu botxí s’ha acabat proclamant campió de la competició. L’Inter de Milà va derrotar el Bayern al Santiago Bernabéu el 2010, el Chelsea també va superar els bavaresos a l’Allianz l’any 2012, el Madrid va alçar la desena Champions contra l’Atlético a Lisboa el 2014 i el Barça va assolir el segon triplet el 2015 a Berlín. El 2016, l’Atlético de Madrid va perdre en la tanda de penals contra el Madrid a Milà. I de les tres finals a les quals ha arribat –sempre contra equips anglesos–, en dues ha estat campió i en l’altra, l’any passat, va ser subcampió.
Ancelotti i Mourinho
El portuguès i l’italià són els seus dos perseguidors en el rècord de la Champions, en especial Ancelotti, que té un futur a Madrid. Mourinho s’ha allunyat de les banquetes dels grans equips d’Europa.
L’italià va dirigir una semifinal amb la Juventus als anys noranta, quatre amb el Milan la primera dècada d’aquest segle i tres amb el Madrid: 2014, 2015 i la d’aquesta nit, el 2022. Per la seva banda, Mourinho en va disputar una amb el Porto, tres amb el Chelsea, una amb l’Inter i tres amb el Madrid. El balanç de Guardiola contra ells és favorable: sis enfrontaments amb l’italià, quatre victòries i dues derrotes; i 25 partits contra Mourinho, amb dotze victòries, sis empats i set derrotes.