27 del juny del 2021, Barcelona, Nou Barris, Complex Esportiu Municipal la Guineueta. En l’esmentat moment i lloc, dos equips de primera catalana, la Guineueta i el Tona, es jugaven un lloc a Tercera divisió FEF en la tornada de la promoció d’ascens, i, allà, a un d’ells li va tocar viure la crueltat futbolística més extrema. A falta de vuit minuts per al final del partit, el Tona tenia peu i mig a Tercera, ja que el marcador reflectia un 1-1, que amb el 2-0 de l’anada a terres osonenques, obligava a la Guineueta a fer tres gols (els gols fora de casa tenien valor afegit) per superar l’eliminatòria. L’afició tonenca, que va omplir dos autobusos, vibrava, el club del poble, de poc més de 8.000 habitants, estava a prop de fer història quan no quedava res perquè s’acabés el matx, però, de cop, per aquelles coses inexplicables que a vegades té el futbol, la dinàmica va virar i tot el què podia sortir-li malament, li va sortir malament.

En el minut 82, la Guineueta va fer el 2-1; tot seguit, el Tona va tenir la sentència, amb un penal que va malbaratar; i, llavors sí, els fets es van precipitar definitivament en el temps afegit quan va arribar el 3-1 i en l’última jugada, en un córner, amb el feu barceloní convertit ja en una caldera, el 4-1. Un drama pels tonencs que, entre l’estupefacció i el plor, els va tocar assistir a la festa al camp de la Guine, on ningú, ni els locals extasiats per l’eufòria, s’explicava el què havia passat. “No he tornat a mirar mai més el partit. Alguna vegada he vist algun gol, però de seguida que veig alguna cosa, aparto la vista”, explica Joaquim Carandell, el president del Tona. “És el més difícil, dolorós i increïble que he viscut en el futbol... va ser molt, molt fotut”, rememora el dirigent. “A mi, just després del final, poques coses em passaven pel cap. No me’n vaig fer creus fins al cap de dos dies del què ens havia passat. Va ser tant extremadament fort que em va costar molt d’assimilar”, diu Ricard Farrés, el tècnic de l’equip des de l’estiu del 2020 i el cap visible d’un trident a la banqueta que forma amb Marcel Martí i Marc Francolí. “Et quedes amb una sensació de frustració, intentes veure què has fet malament, tens aquell sentiment de culpa... però amb el temps te n’adones que les coses havien de succeir així”, completa Farrés. “Tots ens vam quedar en xoc, no ens ho podíem creure, vam estar a minuts d’ascendir a tercera divisió i per detalls se’ns va escapar”, recorda també Veli Noguera, el capità de l’equip.

Un episodi colpidor pels tonencs, però si alguna cosa té aquest esport, és que dona segones oportunitats. Sempre. I el Tona la va saber aprofitar. “Allà mateix, en els vestidors de la Guineueta, hi havia tothom plorant a llàgrima viva, em va agafar en Ricard (Ricard Farrés, l’entrenador) i em va dir «Demà mateix, sisplau, anuncia que els entrenadors del Tona renoven»”, revela Carandell. “Vam parlar-ne deu segons amb els meus companys d’staff i li vaig dir que ho anunciés”, relata Farrés. “Sense parlar de res, sabia que ens entendríem. En aquell moment vaig pensar que era la millor manera per enviar un missatge; que el Tona havia rebut un cop dur, però que estàvem forts i que ens sobreposaríem”, aclareix el tècnic. “Tres dies després ja ens vam reunir i vam començar a preparar la temporada per tirar-ho tot plegat endavant”, assenyala el president. I així va ser. Després d’una nova campanya i 10 mesos després d’aquella fatídica tarda, el Tona es va treure l’espina dissabte passat, guanyant (4-1) al Sabadell Nord a casa, per proclamar-se campió de lliga del grup 2 de Primera Catalana i assolir, ara sí, l’ascens que es va escapar a la Guineueta.

El camí cap al títol, òbviament, no ha estat planer. Mai és fàcil guanyar una lliga i menys, amb la llosa del final del curs anterior a sobre. A Tona però, van oblidar-ho ràpid, i van fer com si no hagués succeït, tot i que la processió anés per dins. “Una vegada va passar, la gent que vam seguir i els nous fitxatges, en vam parlar molt poc, en ocasions comptades”, assenyala Veli, jugador del club des del 2016. “Va ser una gran garrotada i cadascú la va superar a la seva manera. Nosaltres estàvem decidits a repetir la gesta, que era guanyar la lliga i ascendir”, arrodoneix el capità. “És un fet tant anormal, aquell final, que és difícil d’oblidar, clar”, assenyala Farrés. “Nosaltres però, des del principi, vam fer creure en els jugadors que si no vam pujar és perquè vam fer alguna cosa que no tocava i que aquesta temporada teníem moltes ganes de fer-ho bé, que no se’ns escapés res. Ho van entendre de seguida, es van posar l’uniforme de treball i estem molt contents del desenllaç”, complementa el preparador.