L’Olot és a la final del play-off d’ascens català. El conjunt garrotxí espera ara rival, del San Cristóbal-Girona B, que es disputa avui, i diumenge vinent, contra un d’aquests dos equips, intentarà imposar-se per classificar-se a la finalíssima que l’enfrontaria, per un lloc a segona divisió FEF, contra un altre dels guanyadors de les altres corresponents disset promocions d’arreu de l’Estat.

Deu la classificació assolida ahir, sobre la gespa del controvertit Can Rosés (Rubí), a un bon treball col·lectiu, arrodonit amb l’ullal a l’àrea contrària de Sergi Arranz. I és que l’ariet de l’equip olotí va emergir en el minut 90, quan el partit s’encaminava a la pròrroga, per donar la victòria amb un gol marca de la casa. D’aquesta manera, el màxim golejador del grup 5 de tercera divisió FEF, amb 19 dianes –amb la d’ahir ja en suma 20 aquest curs–, va culminar a l’àrea petita, desmarcat, sol al segon pal, una bona centrada de Jordi Xumetra, que prèviament havia protagonitzat una gran cursa, havia envestit un parell de rivals, després de rebre una fantàstica passada d’Eloi Amagat, l’artífex del contraatac.

Fins aleshores el matx havia estat igualat, amb moments per a tots dos i amb la cautela i la por d’equivocar-se, lògica en aquests enfrontaments a cara o creu. En un camp amb majoria d’afició quadribarrada, van ser 180 els olotins desplaçats. En el primer temps sí que és cert que les ocasions més clares van ser del grup que entrena Manix Mandiola, que amb arribades per la banda i rematades dins de l’àrea d’Arranz, Eloi i Terma, es van acostar al gol.

Després del descans, va ser el Sant Andreu qui més va inquietar, amb xuts a fora, també clars de Busquets i de Pau Morer, aquest darrer en un llançament de falta. El segon temps, doncs, va ser més tancat i la pròrroga s’entreveia com el pas següent quan, a l’últim sospir, va aparèixer l’oportunisme d’Arranz per finalitzar la ràpida transició creada pels veterans Eloi i Xumetra.