És un president qualsevol d’un club de futbol català, que pensa que la FCF ha d’estar en mans de la majoria de clubs catalans, que són els petits o mitjans.

Aquest projecte ja fa dos anys que està en marxa, perquè pensem que la FCF ara mateix és més un centre de negocis que un ens amb vocació de servei que ajudi els clubs. Ens presentem perquè pensem que la FCF viu en un núvol i està allunyada de la realitat del futbol. Hem fet aquest pas endavant perquè s’ha generat una pugna entre dos blocs. Els que hi són i els que hi eren. És com una baralla entre famílies i nosaltres som els únics que entenem que la família de la FCF és la del futbol. Creiem que la nostra victòria és passar el tall dels avals i ara depèn dels presidents dels clubs de Catalunya.

Tal com està estructurat el funcionament dels avals, si no tens una estructura amb molts diners o molta gent és molt difícil. No dic que estigui malament, però és així. Això ens ha obligat a treballar més, però el futbol català viu de treballar molt sense pressupostos i sense afany de lucre i la nostra candidatura representem aquesta gent.

La meva il·lusió seria que els presidents no tinguessin por de definir-se i desmarcar-se dels blocs que hi ha. El que espero és guanyar i, si no, me n’aniré a casa. No tinc la voluntat d’ocupar una cadira a la FCF, el que vull és canviar-la, i la millor manera de fer-ho és entrar a la federació. No tinc cap interès personal, només el somni de canviar el futbol català. Veurem els resultats, perquè són vots secrets i ningú et pot influenciar, com sí que passa en assemblees o en la recollida d’avals. Per exemple, a nosaltres ens han vetat en una zona.

Sí. Una de les coses que no m’agrada de la FCF és que està polititzada. Jo presideixo l’Atlètic Sant Just des de fa dotze anys de manera accidental perquè algú ho havia de fer. I a la FCF em presento perquè no hi ha hagut ningú que faci el pas per trencar amb la gent de sempre i som aquí per això. Som una tercera via que no veiem la FCF com una cosa de poder.

Sí. Sempre parlen de dos oponents, no de nosaltres. Hi ha mitjans de comunicació que tampoc ens compten perquè fan propaganda d’alguns candidats. Que diguin que són les úniques alternatives al canvi i no ens valorin ho entenc perquè és el que han de dir. Menystenir un candidat és el joc electoral, però menystenir els clubs és enganyar-los. És cínic dir que volen canviar quan han estat molts anys dins la FCF. I també és molt cínic dir que protegiràs els clubs petits quan els teus clubs capten jugadors de cinc en cinc. Menystenir els clubs és dir que vols canviar quan has estat deu anys de vicepresident o dir que no ets Subies quan tens tot el seu equip al darrere.

Alguns recullen en el seu programa que protegiran els clubs petits, però si els directius que hi ha són de clubs que tenen més de 60 equips cadascun és una incongruència. Hem de tenir en compte que hi ha molts clubs que només tenen un equip i aquests clubs han d’estar representats. Per això nosaltres volem crear l’oficina del club únic, perquè són clubs que tenen una vida diferent de qualsevol altre.

Ningú ha vist l’embús que hi ha en el futbol amateur català fins ara? Tots els candidats han estat a la federació catalana o l’espanyola, o a les dues. En aquest temps hauríem fet que hi hagués un segon grup de 3a FEF, perquè el té Andalusia amb menys llicències que nosaltres. No podem dir que depèn de la federació espanyola. Després per què hi som allà? S’ha de fer més. Tenint aquest segon grup solucionaríem molts problemes que tenim de descentralització, perquè Lleida no té cap participant a 3a FEF des de fa molt temps. En un pla de competició adequat seria diferent. A 1a catalana hi ha 46 equips i en pugen tres i en baixen moltíssims. És impossible. Això s’ha de canviar i som els únics que concretem propostes. També de la copa Catalunya. L’actual no funciona. L’han de jugar tots els equips perquè això fa ambient de futbol. Possiblement som molt romàntics, però un 90% dels clubs de Catalunya es mouen per romanticisme. Volem el futbol per als clubs, que són el pal de paller del futbol català.

En el tema econòmic el que s’ha de fer és regular els sous de la FCF, que estan fora de mercat. A més, s’ha de canviar el criteri perquè ara has d’estar content per les subvencions, però són diners que cobren els clubs i que després es tornen. No és una subvenció real. S’han de racionalitzar els costos dels clubs. S’han de fer descomptes. No pot ser de franc com diuen alguns perquè és molt agosarat i sabem quines són les possibilitats perquè estem sobre el terreny.

El Barça femení ha empoderat moltíssimes futbolistes i ha generat un creixement que s’ha d’aprofitar. Nosaltres volem trobar solucions del dia a dia en les competicions. Per exemple, no pot ser que un equip guanyi tots els partits, pugi i després els perdi tots amb les mateixes jugadores. S’ha d’actuar. També hi ha un problema gran d’abandonament de les jugadores en l’adolescència i hem de buscar solucions. No volem inventar res i volem ser racionals.