En l’àmbit esportiu vaig ser jugador de futbol territorial, concretament a Palau-solità i Plegamans, on vaig estar tota la vida. Vaig ser president de l’Europa del 2003 al 2007 i després de la seva fundació. I he estat tres vegades vicepresident de la FCF, amb Jordi Roche, Andreu Subies i Joan Soteras. Amb aquest últim els dos primers anys, fins que vaig presentar la dimissió.

Crec que és del tot necessari un canvi de paradigma a la FCF. S’ha convertit en un objectiu de mercenaris i això implica un increment permanent de les despeses dels clubs, que són els que ho paguen. Cal una proposta com la nostra, diferent i altruista, a favor i en benefici dels clubs.

És el millor equip que ha existit en la història del futbol català perquè han estat escollits entre els millors en cadascuna de les seves especialitats. També tenim des de presidentes de primera FEF com la Isabel Tarragó fins a vicepresidents de quarta catalana com el Frederic Adan. Tenim tot el ventall del futbol català implicat en la candidatura.

És el canvi d’un gran equip. Després de tot el que has vist a la FCF, medites i penses que això no pot continuar així, i busques la solució. I aquesta solució és l’equip que tenim, no la persona. És el millor equip que pot tenir Catalunya en una federació.

És un miracle perquè no tenim l’estructura de Soteras o Talavera. El senyor Soteras utilitza l’estructura federativa com si fos propietat seva i el senyor Talavera té tot l’equip de delegats territorials del senyor Subies.

La FCF ha tingut 56 presidents en la seva història i només dos d’ells han cobrat. N’hi ha 54 que diuen que és el camí. Hem de recuperar l’esperit romàntic que el president dels presidents ha de donar exemple. Si els presidents de clubs no cobren, el seu president tampoc. No és moral exigir que et paguin un sou. Aquesta imatge és necessària, perquè si ho fem cobrant acabarem tenint els enfrontaments que hi ha ara, amb dos sectors que busquen sous milionaris gràcies als diners dels clubs.

Una institució amb més de 180.000 federats, que és la més important a nivell territorial d’Espanya i segurament d’Europa, ha de tenir un paper predeterminant. La FCF ha de ser referència de l’esport, de la societat i de l’àmbit econòmic. Per això s’han d’introduir agents socials i econòmics que millorin la FCF, tal com hem fet en el nostre equip amb la incorporació de Pimec o de l’Associació Catalana de Municipis.

Que no hauran de pagar ni la quota d’inscripció ni la quota de manteniment informàtic, que eliminarem. Són quantitats que els clubs havien de recaptar a través dels pares, de patrocinadors o de la seva pròpia butxaca per garantir-se poder competir. Aquest és un canvi referencial en el nostre projecte.

No cobrant els directius. És una contraprestació així de simple. Si nosaltres no cobrem, els beneficis els tindran els clubs catalans. També estem treballant en moltes línies externes per millorar l’economia de la FCF. Hem tancat un acord amb Pimec, que ens beneficiarà molt amb les empreses esportives de Catalunya. També l’Associació Catalana de Municipis, que és la institució que promou la millora de les instal·lacions o fins i tot les subvencions destinades a l’esport i que mai s’endú el futbol. Ha de ser una intermediació d’interessos del que és la societat civil catalana en l’esport. Volem que les empreses del sector de l’esport millorin donant beneficis als clubs de futbol. Busquem el benefici del sector de l’esport. Amb això, els clubs tindran un estalvi econòmic i un potencial de creixement extraordinari, amb capacitats de millora socials.

Els diria que es poden alliberar d’aquest malson que tenien fins ara de pagar tants diners. Que els impostos revolucionaris ja s’han acabat i només pagaran per allò que realment és imprescindible per a l’activitat. Protegirem el fet que els clubs grans robin jugadors durant la temporada. Ajudarem amb el cobrament de morosos. Protegirem la subsistència dels clubs i aturarem la desintegració del futbol territorial més deficitari. Han desaparegut centenars d’equips per aquesta càrrega econòmica.

No tenim un pla de competició homologat per a tots els territoris, perquè ens han demostrat que tenen necessitats diferents. No és el mateix la competició a Lleida, on les distàncies són abismals, que a Barcelona. El nostre projecte és territorial i delegarem a cada territori el seu pla de competició, que després s’aprovarà en un congrés.

Generarem una presidència del futbol femení, que evidentment portarà una dona, Pilar Puig. Fins ara mai el futbol femení l’ha portat una dona. A part d’això, crearem la comissió de dones directives. Per a nosaltres és fonamental que s’incrementi el paper de la dona en les directives i presidències dels clubs, perquè si ho fem d’aquesta manera potenciarem el gènere. Sense directives costarà molt crear dones esportistes. Actualment hi ha un 8% de dones i l’hem d’incrementar.