Enric Vallès va ins­criure el seu nom en la història de l’Olot. El mig­cam­pista de Puig-reig va cla­var a l’escaire una falta directa en el 87 que va donar al con­junt de la Gar­rotxa l’ascens a segona FEF. Vallès va sor­tir al ter­reny de joc només per exe­cu­tar la falta seguint les ordres del seu tècnic, Manix Man­di­ola, que va acce­le­rar la subs­ti­tució per Xume­tra, qui havia forçat la falta, sabe­dor que era la posició ideal per a l’esquerra de seda del mig­cam­pista: “Si tingués la seva esquerra, jo hau­ria jugat deu anys a pri­mera”, deia en to de broma el tècnic d’Eibar.

Enric Vallès no ha pas­sat una bona tem­po­rada en el seu retorn a l’Olot, després d’aban­do­nar-lo el 2013 coin­ci­dint amb el pri­mer ascens a segona B en la història del club olotí. El bar­ce­loní va tan­car l’etapa al San­derf­jord islandès per tor­nar a prop dels seus després de la pèrdua del seu pare i totes les emo­ci­ons vis­cu­des no l’han aju­dat en la seva tra­jectòria, pri­mer sota les ordres d’Albert Carbó, i en el tram final diri­git per Man­di­ola. Vallès, però, va rebre l’empenta de tot­hom per per­fo­rar la por­te­ria del Tene­rife B i fer escla­tar d’eufòria tota la Gar­rotxa: “No crec que hi hagi millor forma d’aca­bar un curs com­pli­cat que va començar l’estiu pas­sat i que ha estat llarg i costós”, deia Enric Vallès, que hi afe­gia: “Ha estat un any molt difícil a nivell per­so­nal. Vaig per­dre el meu pare l’agost pas­sat, però segur que la seva força des d’on sigui i la de tota la meva família m’ha aju­dat per fer gol en el xut de la falta”, comen­tava un emo­ci­o­nadíssim Vallès a la con­clusió de la final del play-off esta­tal a Las Rozas. El de Puig-reig serà etern en la història del club gar­rotxí.