Una gran promesa que s’esvaeix
La nova categoria pretenia ser un pas endavant respecte a la segona B, però ja és simplement una competició que tampoc és viable econòmicament
Fa més d’un any la FEF decidia reorganitzar les categories no professionals del futbol espanyol sobre les quals té el control. Naixia una proposta per fer desaparèixer la segona divisió B, una competició que era un pou per a pràcticament tots els clubs; sempre van deixar clar que era deficitària. Així, la FEF va crear una nova categoria entre la segona divisió A –LFP– i el que era la segona B, la primera divisió FEF. Una aposta amb l’objectiu de reduir el nombre de clubs de la tercera categoria estatal, professionalitzar-la i crear un producte atractiu i sostenible per als clubs.
Millorar en infraestructures, oferir un rendiment de màrqueting i audiovisual molt més gran, impulsar que les entitats que en formin part es vertebrin com a clubs professionals, obligar a respectar un salari base mínim per als futbolistes, contractes professionals... Tot, promeses i intencions que manifestava la FEF, amb Luis Rubiales al capdavant, quan presentava la categoria pocs mesos abans que arrenqués. Després de només una temporada –de fet es va poder comprovar tan sols començar-la–, pràcticament res s’ha complert i la nova categoria és igual d’insostenible econòmicament que l’anterior.
És cert que hi ha hagut una gran millora: el producte. Esportivament, la primera FEF és molt més atractiva que l’anterior segona B. Ara bé, el bon producte no s’ha comercialitzat gens bé. És evident que la FEF havia de donar rendibilitat al que tenia, i no ho ha aconseguit. Començant pels drets televisius, l’objectiu que es van plantejar a l’inici era recaptar, com a mínim, 15 milions d’euros, però els van acabar venent a darrera hora per uns nou milions a Fuchs Sports, una empresa amb seu a Luxemburg i sense experiència prèvia a l’Estat espanyol. Una reducció d’ingressos de més del 30% respecte al que s’esperava. I a això, cal sumar-hi que Fuchs Sports el que va fer és cedir els drets a Footters, que és qui els ha explotat. Una plataforma de streaming que ha demostrat que no té la capacitat ni garantia d’una mínima qualitat d’emissió, fet que ha devaluat clarament la competició.
A aquests problemes, cal sumar-hi els de màrqueting, ja que la FEF tampoc ha estat capaç de trobar patrocinis per potenciar el producte i trobar ingressos extres. En total, els clubs van percebre prop de 300.000 euros provinents de la FEF, una xifra que per a molts clubs no suposava ni el 20% dels seus ingressos totals. Després d’una reunió entre la FEF i els clubs el mes d’agost passat, la darrera abans de l’inici de la competició, molts clubs i representants d’aquests alertaven que la nova primera FEF continuaria sent una categoria deficitària i poc sostenible, que seria impossible pagar totes les despeses que generava i que continuaven molt lluny del futbol professional. No s’equivocaven.
Problemes amb els patrocinis, els drets televisius i les emissions. Continuen existint contractes que no tenen res de professionals, amb sous que no arriben als 1.500 euros mensuals. No existeix cap fons de garantia salarial per als jugadors. I, per rematar-ho, l’organització també ha estat pèssima des del punt de vista logístic, social i esportiu –n’és un clar exemple el play-off–. Ara, després de la primera temporada i rebent les queixes de jugadors, presidents, directius i aficionats, la FEF ha anunciat que està oberta al diàleg per poder millorar la competició, i en aquest sentit ja ha anunciat que es tornarà als play-offs de doble partit als camps dels clubs implicats. Caldrà veure si estan preparats i tenen recursos per continuar sent la patronal d’aquesta categoria, que, actualment, continua a anys llum del futbol professional.