Vint comandants de primera
Només l’Athletic, l’Espanyol i el València han canviat el tècnic aquest estiu
Entre els disset restants, hi ha cinc entrenadors que no van començar el curs passat en el seu club, entre ells Xavi Hernández
Des que l’Athletic Club va celebrar les eleccions per a la presidència i això va comportar l’arribada a la banqueta d’Ernesto Valverde, que no havia tornat a entrenar des que va ser destituït del Barça el gener del 2020, les vint banquetes de primera divisió estan ocupades. Els vint clubs ja tenen el seu líder i màxim responsable de l’equip, que buscarà complir els objectius i evitar que els mals resultats posin fi a la seva aventura al capdavant d’un càrrec per al qual hi ha sempre molts candidats però pocs són els escollits. Per a aquesta campanya, que començarà d’aquí a poc més d’un mes, només tres entitats han canviat el seu entrenador durant el període estival. L’Athletic Club, amb l’entrada esmentada de Valverde per Marcelino; l’Espanyol, amb el fitxatge de l’entrenador gallec Diego Martínez per ocupar la plaça de Lluís Blanco, que va substituir al final de la temporada passada Vicente Moreno; i el València amb el de Genaro Gattuso en el lloc de José Bordalás, han estat els únics fitxatges d’un mercat que, com el dels jugadors, ha estat més aturat que mai. De la resta de disset clubs, fins a cinc són tècnics que encetaran aquest curs amb els seus equips, fet que no van fer la pretemporada passada. I un d’ells serà Xavi Hernández, al capdavant del Barça. L’exjugador blaugrana va assumir la banqueta de l’equip el novembre del 2021, després que Sergi Barjuan fes d’interí un cop acomiadat Ronald Koeman; per tant, aquesta serà la primera campanya que s’encarregarà de preparar físicament i tàcticament l’equip, a més de planificar-la juntament amb la direcció esportiva des d’un començament.
En el Girona, Míchel Sánchez, com la resta dels entrenadors que van aconseguir l’ascens a primera –Rubi amb l’Almeria i Pacheta amb el Valladolid– sumarà un nou curs dirigint els blanc-i-vermells. Serà el segon com a gironí per al de Vallecas, que iniciarà la seva tercera experiència en la màxima categoria amb l’esperança que aquesta sigui la bona. Míchel ha assolit l’ascens a primera amb els tres equips que ha dirigit en la seva etapa com a tècnic –també hi va pujar amb el Rayo i l’Osca–, però en els cursos a l’elit ha acabat destituït abans d’hora i els seus equips han acabat baixant un any després. Per al madrileny la temporada serà una nova prova per traslladar a primera la seva bona feina a segona.
Inamovible Simeone
El tècnic argentí és, amb molta diferència, qui més anys encadenarà en un mateix equip. L’exjugador iniciarà la seva dotzena temporada com a entrenador de l’Atlético –Jagoba Arrassate (Osasuna) i Imanol Alguacil (Real Sociedad) el persegueixen amb cinc– i, amb dues lligues, dues Europa League, dues supercopes d’Europa, una copa i una supercopa a les seves espatlles, manté intacte la seva ambició des que va arribar al club, el cus 2011/12, en substitució de Gregorio Manzano. El de Buenos Aires ha implantat un estil propi al club colchonero, una filosofia que ha aportat èxit en forma de títols i ha permès créixer a l’entitat fins a portar-la a jugar dues finals de la Champions League.
L’edat no condiciona
En la màxima categoria hi haurà tres equips amb entrenadors per sobre dels seixanta anys. El més veterà serà Manuel Pellegrini, que acaba de fer una temporada brillant amb el Betis guanyant la copa (68 anys). El segueixen Javier Aguirre (Mallorca) i Carlo Ancelotti (Madrid), amb 63 anys. La majoria dels tècnics han superat o s’apropen a la cinquantena, però n’hi ha un bon grup que tenen poc més de quaranta anys. El més jove és Andoni Iraola (Rayo), amb 40 anys, seguit de molt a prop pels entrenadors dels conjunts catalans de primera. Diego Martínez, flamant fitxatge de l’Espanyol, i Míchel Sánchez, que en tenen 41, i Xavi Hernández, que en té 42. En aquest grup també hi ha Genaro Gattuso, Jagoba Arrasate i Francisco (Elx), amb 44 anys, o Sergio González, del Cadis, amb 45.
Els encarregats de portar els seus equips a l’èxit ja estan a punt per iniciar un curs que, com sempre, es preveu d’allò més competitiu i igualat, sobretot entre un gruix d’equips ofegats econòmicament i lluny de la part alta.
