L’Olot va demostrar que la victòria de la passada jornada a casa contra el Formentera va ser un petit miratge en la travessia del desert en què s’ha convertit l’inici del campionat. L’equip dirigit per Manix Mandiola va tornar al camí de la derrota després d’ensopegar contra el Manresa, un bloc molt més ben treballat, amb les idees clares i els ciments necessaris per aguantar un projecte que en els darrers anys és un èxit –encadenen divuit jornades sense perdre entre la lliga passada a tercera FEF i l’actual a segona FEF–. Els bagencs continuen mantenint la inèrcia de l’ascens del curs passat, una inèrcia que l’Olot va semblar tenir durant la pretemporada però que, coincidint amb el començament de la lliga, s’ha diluït del tot.

El partit va començar marcat per la igualtat. Els olotins van provar de discutir la pilota a l’adversari amb intents de circulació, però, a poc a poc, els de Ferran Costa van anar menjant terreny als de Mandiola, tot i que sense generar ocasions clares. Gairebé al cap de mitja hora, l’Olot va concedir el primer avantatge dins de la seva àrea quan Noah va deixar enrere Uri Ayala amb un control orientat amb el pit i va obligar el gironí a cometre penal (27’). El central Pelegrín va assumir la responsabilitat però va enviar el seu llançament al pal després d’enganyar Batalla. Els garrotxins, que ja van veure contra l’Ebre i el València Mestalla com el rival aprofitava una errada seva des del punt de penal per reaccionar i assestar un cop, no van poder aplicar la mateixa medicina al Manresa –Xumetra ho va intentar amb un xut que Pulido va aturar (31’)–, i els locals van ser els que en el 35’ van fer gol per decantar la balança al seu favor. Noah, que va fer anar de bòlit la defensa volcànica, va deixar enrere Gonzalo, també Bigas, i va cedir cap a Pascual, que amb un xut creuat va superar Batalla.

En la segona part, l’Olot va tenir una fase inicial en què semblava fer un pas endavant i els xuts de Brugué i Cerdà (51’ i 55’) van fer treballar tímidament Pulido i la defensa manresana, que va passar el tram final amb més tranquil·litat de la que, segur, esperava. Els de Mandiola no van saber trobar la manera de fer mal tot i els canvis ofensius, i només Callís ho va provar amb un xut massa creuat ja a les acaballes del matx.