Sem­blava que la victòria al camp del Lleida podia supo­sar una revi­fa­lla per a l’Olot, però no ha estat així, perquè els olo­tins van sumar, ahir, una nova decepció a casa en forma de der­rota con­tra un rival directe. En aquest cas, els de Manix Man­di­ola –que podria ser des­tituït els pro­pers dies– van per­dre a casa con­tra l’Atlètic Saguntí, que va ser capaç d’apro­fi­tar l’única bona ocasió que va tenir en tot el par­tit.I, és clar, l’eficiència d’uns és la desgràcia dels altres, com, en aquest cas, per a un Olot que té molts pocs argu­ments ofen­sius i que pràcti­ca­ment no va gene­rar perill durant tota la segona part quan anava per dar­rere en el mar­ca­dor.

L’inici del par­tit va ser espe­rançador, amb els olo­tins segurs al dar­rere i ense­nyant lleu­ge­ra­ment les dents per les ban­des en les apa­ri­ci­ons, sobre­tot, de Manel Bus­quets i Josep Cerdà. De fet, l’Olot per­fec­ta­ment hau­ria pogut arri­bar al des­cans havent mar­cat un gol i encar­ri­lant el par­tit, però el que va pas­sar va ser el con­trari, ja que, just abans del des­cans, Héctor Rodas va mar­car el 0-1 que posava el par­tit molt coll amunt (43’).

Amb el mar­ca­dor en con­tra, s’espe­rava un canvi de men­ta­li­tat dels gar­rot­xins en la segona part. I encara més quan Callís va tenir una ocasió clara després de la represa que va rebut­jar Lavín. Però no hi va haver més reacció. Per molta pólvora que va inten­tar posar Manix Man­di­ola sobre la gespa amb els can­vis, l’Olot no va gene­rar oca­si­ons clares, i és que va sem­blar que en cap moment va tenir clar quina havia de ser la via per bus­car la remun­tada. Molt coratge, perquè els olo­tins no van abai­xar els braços i ho van inten­tar fins al final, però massa poc cap, cosa que va dur el Saguntí a sen­tir-se molt còmode tan­cat a la seva àrea, fins i tot en els últims minuts, quan jugava amb deu. No hi va haver idees, i no és ni el pri­mer ni el segon dia, i això pre­o­cupa, perquè el canvi de dinàmica és urgent i podria pas­sar per un canvi a la ban­queta.