Les dues estrelles

Leo Messi i Cristiano Ronaldo tenen entre cella i cella aconseguir el trofeu que tant se’ls resisteix. Ser proclamat campió del món seria la cirereta del pastís a una llarga trajectòria plena d’èxits. A més, amb aquesta cinquena participació, tenen a l’abast nous rècords amb què poden deixar empremta abans de fer un pas al costat.

Amb només 19 anys, Messi va tenir l’oportunitat, amb José Néstor Pekerman, d’assistir a la seva primera cita mundialista. L’argentí va debutar el 16 de juny del 2006 contra Sèrbia, en un partit en què va fer una actuació immillorable, amb una assistència i un gol. Tot i això, Messi va ser suplent en la resta de duels i l’Argentina va quedar eliminada en els quarts de final contra Alemanya. Quatre anys més tard, ja era titular indiscutible del combinat dirigit per Diego Maradona, però altre cop el conjunt alemany els va apagar les il·lusions. Al Brasil 2014, l’astre argentí va estar més a prop que mai d’alçar el trofeu. Amb Alejandro Sabella com a seleccionador, es va consolidar com la gran figura de l’equip i va guiar l’Argentina a la final del certamen, on la seva bèstia negra fins aleshores els va tornar a superar per un gol de Mario Götze en el minut 113. En l’últim mundial, a Rússia, les coses es van tornar a tòrcer i l’albiceleste no va superar els vuitens de final contra França. Enguany, amb un equip molt competitiu, agressiu i difícil de derrotar, als seus 35 anys Messi esgota les seves possibilitats de conquerir la tan desitjada copa del món i, de passada, superar rècords que té al seu abast. Si l’Argentina arriba a les semifinals, el de Rosario es convertiria en el futbolista amb més victòries mundialistes. L’alemany Miroslav Klose en va acumular 17 en quatre participacions. Messi en porta dotze (2 a Alemanya 2006, 4 a Sud-àfrica 2010, 5 al Brasil 2014 i una a Rússia 2018). Ara bé, si els de Scaloni arriben a la final, Messi també passaria a ser el jugador que més partits ha disputat en una copa del món, superant Lothar Matthaus, que encapçala la classificació amb 25.

Cristiano Ronaldo, amb 37 anys, és l’altra estrella que tampoc vol marxar del desert amb les mans buides, tot i que ho tindrà més complicat. El portuguès no es perd aquesta competició des del 2006, quan Portugal va quedar en quarta posició, el millor resultat des que ell forma part de l’equip. A Sud-àfrica i a Rússia no va passar dels vuitens de final i, entremig, en el mundial del Brasil, ni tan sols va superar la primera eliminatòria. Un balanç molt pobre i que demostra que mai ha aconseguit brillar en una copa del món. Molt haurien de canviar les coses perquè aquesta dinàmica fes un tomb de 365 graus.

Després d’un inici de curs amb alts i baixos amb el Manchester United, arriba a aquesta cita lluny de la seva millor versió. Però aquesta competició és especial, i sempre hi ha lloc per a les sorpreses. A més, no hi ha res més en el món que el motivi tant com continuar engrandint la seva llegenda, com per exemple batent rècords. Ronaldo es va estrenar com a golejador fa 16 anys contra l’Iran, i des de llavors no ha fallat en cap cita mundialista, amb un total de 7 dianes. Si en aquesta edició també marca, serà el primer futbolista que aconsegueix veure porta en cinc mundials.

El quartet mexicà

Guillermo Ochoa i Andrés Guardado s’afegiran als dos mexicans que ja eren en el “club dels cinc”: Antonio Carbajal i Rafael Márquez. Ells dos seran els encarregats d’aportar l’experiència a l’equip dirigit per Tata Martino per intentar superar la barrera dels vuitens de final. Una fita que Mèxic no aconsegueix des del 1986, quan aleshores van ser quartfinalistes.

A Ochoa, a diferència de Guardado, li va costar més aconseguir un lloc en l’onze titular. En les edicions del 2006 i el 2010 no va disputar ni un sol matx. Va ser el 2014 quan, amb 29 anys, va debutar en partit oficial en una copa del món, i no va deixar ningú indiferent. Al Brasil va aconseguir el màxim nivell de la seva carrera futbolística, amb espectaculars intervencions que el van portar a ser considerat un dels millors del torneig en la seva posició. A Rússia va tornar a firmar un gran mundial. Ara, amb 37 anys, tot indica que continuarà sent el porter titular.

Per la seva banda, el capità de la tricolor ha estat durant molts anys la peça clau al mig del camp. A Qatar, amb 36 anys i una forta competència, no tindrà tantes oportunitats per jugar tot el que desitjaria, però sí per continuar liderant l’equip.