En l’aspecte familiar, va ser una decisió molt bona venir a Qatar. En un principi teníem una mica de por per tot el que sabíem del país, però quan vam arribar vam veure que no era res del que ens imaginàvem. Abans de venir aquí, vaig trucar a en Xavi, Fèlix Sánchez, Víctor Vázquez i a en Jordi Condom, aleshores segon entrenador de l’Al-Arabi. Ara n’estem encantats.

Estem jugant la Refree Cup. Una copa que serveix per entrenar els àrbitres que vindran al mundial. Ens ha xiulat gent de Ruanda, al VAR amb Hernández Hernández, i el representant dels àrbitre a la FIFA, Pierluigi Collina. Si tot va bé, el dia 26 hi ha la final, però no saben si pel tema de logística del trànsit pel mundial es podrà acabar de disputar...

Quan estava en el Girona no tenia al cap sortir, perquè van arribar ofertes que no m’interessaven. Quan l’Al-Arabi es va interessar per mi, em va agradar la proposta professional i econòmica. Era diferent, sí, però una experiència nova. Ara estem molt tranquils amb la família vivint al país.

Sí, però hi ha evolucionat molt, el futbol. En Xavi ja ens ho deia quan estava aquí; han agafat molts entrenadors de l’estranger i es treballa molt més tàcticament. El nivell és menor que en les lligues europees, és obvi, però es competeix molt. A cada equip hi ha cinc estrangers que solen ser els davanters i tenen un gran nivell. Això m’ha fet mantenir el ritme. La calor i la humitat fa que t’encomanis a una fatiga més important. No és fàcil.

La calor fa que sigui impossible jugar a futbol entre els mesos de juny i agost. A molts camps hi ha aire condicionat, però el ritme sempre baixa. També afectaria els turistes i aficionats, no es pot passejar pel carrer. Entenc que principalment és per la calor, que no es pugui jugar en les dates habituals, i desconec si també és per altres factors...

És evident que els futbolistes no tenim les mateixes condicions que els treballadors. Ara el país ha decidit que tots els que treballin a l’aire lliure no ho facin durant el dia, sinó a la nit. Per a l’aficionat del carrer anar a caminar ja és complicat, imagineu-vos per al treballador.

Ens sentim molt segurs i podem sortir a córrer de nit tranquil·lament. Potser en altres llocs, com ara Barcelona o Girona, no tindríem aquesta seguretat. La casa aquí la tenim oberta tot l’any, les claus a dins del cotxe. Hi ha coses negatives i positives com a qualsevol lloc, però és una mica injust si no ets aquí i ho veus des de fora. Els qatarians, en general, són molt bona gent.

Sí, aproximadament 3 milions de persones viuen aquí i només tres-centes mil són autòctones de Qatar. Els companys del meu equip em comenten que ha canviat molt el país, i això també és gràcies a la gent que ve de fora. Això fa que cada vegada tinguin una visió més global de la vida.

La cultura del país els ha portat a estar anys enrere en relació amb altres societats, però no tothom té aquestes visions retrògrades. Per sort, les noves generacions estan canviant la manera de fer. Fins i tot hi ha moltes noies que ja no porten vel o que ensenyen més cabell. Ara per al mundial, hi ha molts establiments que vendran alcohol, tot i que al país estigui totalment prohibit. Des de fora és normal tenir una imatge dolenta de Qatar; de fet, jo mateix la tenia al principi, però se’ns va treure molt ràpid.

Tant Dubai com l’Aràbia Saudita, sobretot. Tinc companyes d’allà que m’expliquen que estan encantades amb el seu país perquè s’estan obrint al món. A la cultura europea o americana. Això ens beneficia a tots, als que venim de fora i als autòctons. Perquè podem continuar fent vida normal, amb unes condicions fins i tot millors que a Catalunya.

Al final, jo vaig amb pantalons curts i la meva dona pot anar vestida com vulgui. A vegades, això sí, et pot aturar pel carrer un home o una dona gran de ment tancada i dir-te que et tapis una mica...

Depèn d’on vagis, però pots estar a la platja en biquini i en banyador. Sí que hi ha llocs on encara preval aquesta cultura, però per norma general pots vestir com vulguis.

És un tema que afecta molt la gent més gran. Els joves són més oberts de mires. Per exemple, l’any passat amb l’equip vam anar a Estepona (Màlaga) a fer un stage i al costat de l’hotel hi havia una platja nudista. Els va xocar en un principi, després ja s’hi van acostumar. Com que culturalment no estan acostumats, en un principi els costa. A poc a poc les noves generacions ho estan canviant tot.

Vaig veure les declaracions que va fer. És una mentalitat més antiga. Com podria ser el meu avi, que potser també li costaria, no ho entenen. Els companys locals del meu equip no hi tenen res a veure. Troben normal les relacions LGTBI. El missatge que ha sentit la gent és de l’establishment del país, que mou un discurs concret de prohibicions integrades a la cultura del país des de fa molt temps.

A banda de l’Infantino, també va sortir en Blatter dient que potser havia estat un error donar a un país tan petit un mundial. Jo crec que quan estàs a dalt de tot, tothom t’està mirant i no pots agradar a tothom. Imagina’t que quan en Messi estava en el Barça hi havia gent que el criticava. Ara sortiran dubtes amb Qatar, i crec que s’ha de posar la nota quan acabi.

Tinc la incertesa de la mobilització; és un país petit i no sé com s’ho faran per moure tanta gent en els partits. Han posat el metro i el bus gratuïts per a tota la gent que tingui la Hyya Card. Als residents ens aconsellen que anem amb cotxe per no saturar el metro. Pel que fa a la resta, tot està molt preparat per viure un gran mundial.

No només el futbol. En els quatre anys que portem, han fet de tot. Mundial d’atletisme, fórmula 1, MotoGP, mundials de tennis i ping-pong... S’han preparat molt per tenir grans esdeveniments esportius.

Han canviat les carretes, han posat carrils bici i el metro és espectacular. Han posat carreteres amb diferents nivells per alliberar trànsit. El Souq Waqif, el nucli antic, l’han deixat totalment nou, amb grans gratacels. Els que fa molts anys que viuen al país diuen que mai s’havien imaginat que tindrien un país així.

Sí, he jugat a quasi tots els estadis; només me’n falten dos. Vam inaugurar, en un derbi contra l’Al-Ryyan, el Lusail Stadium, que és on es jugarà la final a Doha. També al Khalifa Stadium, el primer amb aire condicionat del món. Hi ha l’Stadium 974, que està fet amb contenidors i quan acabi el mundial es desmuntarà tot i s’enviaran tots plens de menjar i queviures a països que ho necessitin.

Aquí, si et dic la veritat, no s’ha sentit a parlar del tema. Quan ho llegeixes a la premsa internacional és quan ho veus. El The Guardian va treure la notícia després d’un conflicte amb el país de Qatar. Ben bé la informació jo no la tinc, això és un tema periodístic. Estan rebent moltes crítiques.

Jo crec que sí. El que passa és que ells mai han volgut turisme, ja tenen el gas i el petroli. El mundial crec que serà el punt d’inflexió per donar-se a conèixer. Per no només ser un país per fer-hi escala. En canvi, a Dubai la gent la visita més perquè l’oferta turística és millor.

Des que van ser seleccionats per al mundial han evolucionat. Abans ja hi havia l’Acadèmia Aspire, que captava els millors futbolistes del país. El que passa és que són molt pocs i és difícil trobar jugadors molt bons. En Fèlix Sánchez, seleccionador de Qatar, ha vist la progressió de jugadors que va tenir en l’Aspire quan eren petits i que ara jugaran un mundial. Hi ha futbolistes que tenen nivell de primera divisió espanyola. La incertesa és què passarà després del mundial, si hi voldran continuar invertint o s’haurà acabat.

Sí, i sobretot la Premier League; en miren tots els partits possibles. Fins i tot juguen a jocs de la Premier en el mòbil. De la lliga espanyola només miren Barça i Madrid. Ara també hi ha molt de creixement amb el pàdel. El president del PSG ha fet la competència al World Padel Tour amb una competició alternativa.

No vaig amb cap selecció. M’és igual. Em faria il·lusió per la gent que conec com en Luis Enrique, la generació del 92 com en Sarabia, Carvajal, Koke, Morata, els jugadors amb qui he coincidit en el Barça, o per en Messi, aquest estaria bé.

Crec que el nivell del mundial serà millor perquè els jugadors no hi arriben fosos. El que estigui físicament bé, hi arriba amb les millors condicions possibles. No has tingut deu mesos de competició, mentalment i físicament no tens gaire carrega a sobre.

N’he fet tres o quatre, però durant aquests dies tindré moltes entrevistes i reportatges amb gent a qui li interessa la meva faceta a Qatar. Fins i tot per a canals dels Emirats Àrabs, també. Al final busquen amfitrions a qui els agradi el futbol i que puguin explicar com veuen aquest mundial.

No, tampoc ens han ofert entrades per al mundial. És una cosa estranya. Les federacions sí que han fet moltes coses. No ens han donat l’oportunitat, com a jugadors d’aquí, d’anar a cap partit. Nosaltres ens les hem comprat i anirem a veure la fase de grups d’Espanya i un partit d’Holanda. Les federacions i els futbolistes ens hem de centrar en el futbol, aquests dies, però no podem deixar de banda el que està passant al país, Qatar, per organitzar un mundial