MUNDIAL DE QATAR
Ensopegada majúscula
Grup C. L’Argentina es deixa remuntar per l’Aràbia Saudita i tira per terra tota la il·lusió del país. Els argentins haurien pogut golejar en el primer temps, però es mostren inoperants en el segon
Tot i ser catalogada com una de les grans favorites, tot i arribar a la cita mundialista encadenant 36 partits sense conèixer la derrota, i tot i que aquest era el darrer mundial del considerat per molts el millor jugador de la història, l’Argentina no va poder començar amb bon peu el camí pel torneig. I això que al davant hi tenia la selecció de l’Aràbia Saudita –la pitjor de totes pel que fa al coeficient de la FIFA–, a qui els argentins van tancar en el seu propi terreny de joc en una primera meitat que podia haver acabat amb golejada. Però el futbol és capritxós i en el primer xut entre pals dels asiàtics Al-Shehri va canviar-ho tot. L’1-1 va ensorrar en un tres i no res la moral i la confiança de l’equip albiceleste, que encara noquejat pel cop rebut, va veure com Salem el rematava amb l’1-2 definitiu. Quedava molt de partit, però la lliçó de supervivència saudita i la inoperància en atac argentina van acabar de lligar la primera gran sorpresa de Qatar 2022, una de les més sonades en la història dels mundials.
Si bé molts aficionats argentins es feien els forts, defugint situar els seus en el grup dels més forts i il·lusionant-se per aconseguir la tercera estrella, és cert que els de Scaloni arribaven (o arriben) a la cita amb prou arguments per viatjar lluny en el torneig. L’Aràbia Saudita va aturar la ratxa de 36 partits invictes dels sud-americans, que tenien el sostre d’Itàlia (37) a tocar. També es va convertir en la primera selecció que en els darrers 92 anys ha remuntat un partit del mundial a l’Argentina anant darrere en el marcador en arribar al descans, a més d’altres dades posades en línia que fan posar les mans al cap als aficionats argentins.
Tot això podia haver quedat en res si els fora de joc mil·limètrics no haguessin existit. I és que, després que Messi fes l’1-0 de penal (10’), el mateix Messi (22’) i en dues ocasions Lautaro (27’ i 34’) van superar Al-Owais, però en fora de joc –el primer del davanter de l’Inter gairebé imperceptible, però el segon molt clar–. Si l’Argentina hagués culminat el domini del primer temps amb gols, en la segona part el partit no hauria tingut història, però una pèrdua al mig del camp de Messi va generar una acció atacant dels de Renard, que amb dues passades es van plantar davant d’Emiliano Martínez per empatar a través d’Al-Shehri (48’). Poc intensos potser perquè la primera part els havia deixat amb bon cos, els argentins van quedar incrèduls i tan estupefactes que, sense adonar-se’n, van encaixar una segona diana de Salem (exjugador del Vila-real), després d’una jugada individual brillant que va acabar amb un xut al pal llarg que, tot i tocar el porter argentí, es va colar a dins de la xarxa (52’).
Tot feia pensar que a partir de llavors apareixeria l’atac i gol argentí, però lluny d’això, només Tagliafico, Di María i alguna espurna, sent optimistes, de Messi van inquietar uns futbolistes saudites que es van convertir en història dels mundials i, per descomptat, en autèntiques llegendes del seu país.