Glòria a la samba
La selecció brasilera és una de les clares aspirants al títol, paper que arrossega en cada edició per la seva història
La fortalesa mental serà clau per superar qualsevol obstacle mentre carrega el pes de tot un país que viu del i per al futbol
“O hexa vem” (arriba l’hexacampionat) és la frase preferida dels brasilers des del mundial d’Alemanya 2006. El Brasil viu el futbol amb una passió irracional, sense fer cap anàlisi prèvia de les capacitats de l’equip, ni de valorar l’estat de forma dels futbolistes, ni de tenir en compte els rivals. Els aficionats només volen veure les floritures dels seus jugadors, que es llueixin amb el jogo bonito i que celebrin els gols amb una dancinha perquè la música i el ball són unes de les expressions culturals més fortes del país. La torcida no entén de seny, tampoc de prudència, i és que són els únics pentacampions i la samarreta pesa.
La realitat, però, és que la canarinha no s’estampa una estrella des del mundial de Corea i el Japó 2002, quan es va imposar a la selecció alemanya gràcies a un doblet de Ronaldo. A partir d’aleshores, la verde-amarela no ha passat de quarts i ha caigut eliminada per França el 2006, pels Països Baixos el 2010 i per Bèlgica el 2018, amb l’excepció del 2014, quan van ser els amfitrions i van viure la derrota més vergonyosa en semifinals: 7 a 1 contra els germànics a l’estadi Mineirão. Aquell resultat va ser el reflex de tot un campionat en què els jugadors van estar amb els nervis a flor de pell i fins i tot el capità Thiago Silva es va esborrar de la tanda de penals contra Xile a vuitens perquè no suportava la pressió. Molts d’altres van marxar plorant cap als vestidors.
Sis anys amb Tite
Des que Adenor Leonardo Bacchi, més conegut com a Tite, va agafar el comandament de la seleçao el juny del 2016, la salut mental ha estat un pilar del seu treball com a seleccionador. Sorprèn, no obstant això, que mai hagi requerit els serveis d’un psicòleg professional, ja que prefereix adoptar ell mateix aquesta responsabilitat amb l’ajuda de tots els seus auxiliars. Tite, de 61 anys i nascut a 120 quilòmetres de Porto Alegre, actua com un pare amb els seus jugadors acollint-los a la seva falda i brindant-los atenció i afecte, i és que així és com millor funciona el poble brasiler.
Per a Qatar, l’entrenador gautxo ha pogut disposar d’una preparació de cicle mundialista complet, en què no només ha conquistat la copa Amèrica del 2019, després de 12 anys de sequera, sinó que també ha aconseguit acabar tota la fase classificatòria sud-americana com a imbatible, per primera vegada en la història del Brasil. La verde-amarela ja suma 21 participacions en mundials, l’única selecció que ha estat present en totes les edicions. Aquestes conquestes són la conseqüència d’haver format un vestidor unit amb jugadors que són determinants en els seus clubs i que en la canarinha actuen com a grup, no com a individus.
Neymar no és l’únic
En els darrers anys, el taló d’Aquil·les del Brasil havia estat la dependència de Neymar, però Tite ha sabut repartir responsabilitats. Fora del camp, els jugadors més experimentats com ara Dani Alves, Marquinhos i Danilo són els encarregats de transmetre confiança perquè hi hagi un ambient tranquil i calmat, i, als més joves, l’entrenador els demana “alegria”: “Perquè tot el pes no recaigui en els veterans i perquè nosaltres també volem ajudar”, va explicar Rodrygo. “En aquesta nova generació hi ha un sentit de la responsabilitat que mai havia vist en el futbol i això marca la diferència en una competició com aquesta”, va dir Danilo.
Dins del camp, el seleccionador va convocar fins a nou davanters, que treballen cohesionats gràcies, en part, a la predisposició de l’exblaugrana: “Neymar fa que els que juguen al seu costat s’engrandeixin, i ells, a la vegada, fan que Neymar jugui millor. És un noi molt positiu, que anima tothom”, va declarar el lateral de la Juve. Qatar podria ser l’última oportunitat per a Neymar d’alçar la copa i el brasiler s’ha preparat a consciència, tal com va desvelar el seu company d’equip, Marquinhos: “Arriba en un estat de forma excel·lent. Acompanyo el seu dia a dia i sé com n’està, de concentrat. Ha renunciat a moltes coses per poder ser aquí. És inspirador i podem estar molt orgullosos.”
El central del PSG també va parlar alt i clar sobre l’objectiu que té la verde-amarela en aquest mundial: “Ser campió del món queda marcat en la història de les nostres vides, de les nostres famílies i la del Brasil. Un campió és reconegut allà per on passa i tothom se sent molt orgullós. És exactament això el que vol aquest equip i és el que hem vingut a buscar aquí.” Si ho aconsegueixen, tindran a punt una banda sonora, ja que tenen muntat un grup de música en què Rodrygo toca el banjo, Dani Alves és l’encarregat del tambor i Raphinha ho és de la pandereta. Fa 20 anys que el món no viu una victòria d’una selecció no europea i potser ha arribat l’hora ja que un mundial de futbol torni a ballar samba.