Estic molt bé i molt con­tent. És un gran canvi per mi ja que surto de casa, cap a un nou país, un nou idi­oma, un equip nou i una lliga dife­rent. Al prin­cipi tot costa però ara mateix estic bé, ja fa uns mesos que soc aquí i hi estic adap­tat. Estic còmode al país, a la ciu­tat i al club.

Vam començar la lliga molt irre­gu­lars, no jugàvem mala­ment però ens fal­tava gol. Vam empa­tar qua­tre par­tits i això al Basi­lea no agrada. Ens està cos­tant tro­bar regu­la­ri­tat però estem aga­fant el ritme. Al començament vam haver de pas­sar tres eli­mi­natòries prèvies con­tra rivals d’enti­tat tot i ser Con­fe­rence Lea­gue. Tot va venir de cop, jugàvem dos par­tits per set­mana i al començament anava reben­tat. Venia de tres mesos parat però quan vaig entrar el mis­ter em va donar con­fiança.

Em vaig lesi­o­nar a l’espat­lla fa mesos i em vaig haver d’ope­rar. A mit­jan juny ja vam començar la pre­tem­po­rada i a finals de juliol, la lliga. El pri­mer mes vaig estar recu­pe­rant-me de l’espat­lla i des del moment que vaig entre­nar-me amb l’equip, ja amb l’alta mèdica, vaig entrar en la con­vo­catòria i en el segon par­tit ja vaig jugar. Ho estic jugant tot i m’estic tro­bant bé.

Tenia molt clar que aca­bava la meva etapa al Barça B i el meu desig era arri­bar al pri­mer equip. Era molt com­pli­cat, en soc cons­ci­ent, i quan veus que arri­ben cen­trals nous de fora, amb molta experiència i car­tell, veus que se’t tan­quen les por­tes i que havia de fer un pas més, sobre­tot, sense equi­vo­car-me. Molta gent que surt del Barça B a vega­des els atro­pe­llen. És una situ­ació difícil tro­bar un equip que et doni minuts, sent defensa i jove… El Basi­lea feia temps que estava en con­tacte amb el meu agent, em trans­me­tien con­fiança. L’interès insis­tent em va fer veure que em volien de veri­tat.

El Basi­lea és un dels equips amb més títols del país i amb més fans al dar­rere. En els últims anys ha que­dat segon o ter­cer en la lliga i el Young Boys ha domi­nat més dar­re­ra­ment. L’ambició sem­pre és gua­nyar-ho tot. Una mica com el Barça però a Suïssa, sem­pre has d’estar a dalt i cada par­tit l’has de vèncer.

Hi ha una bar­reja de cul­tu­res. És una lliga molt com­pe­ti­tiva ja que pots jugar con­tra el segon clas­si­fi­cat i si va bé gua­nyes fàcil­ment però al camp del cuer ho tro­bes com­pli­cat. És una lliga bas­tant física, més que a Espa­nya, i amb molta anada i tor­nada. Sense domini clar del joc i ele­ments tàctics i pot­ser s’assem­bla física­ment al fut­bol de la Pre­mier o la Bun­des­liga. Hi ha molts juga­dors afri­cans, bas­tants fran­ce­sos i ale­manys, forts i ràpids.

Faig molta vida amb l’equip més que a la ciu­tat o el país. Dins del ves­ti­dor es viu moltíssim el mun­dial, ens agrada el fut­bol i és l’esde­ve­ni­ment més impor­tant. A nivell suís, evi­dent­ment que es miren amb espe­cial atenció la seva selecció; a més el club hi té Fabian Frei. Tinc la sen­sació que a Espa­nya se segueix més el mun­dial, però suposo que és perquè les pos­si­bi­li­tats que tenen ells en el tor­neig són menors.

A Suïssa si ho fas bé i ren­dei­xes a bon nivell sem­pre tens pos­si­bi­li­tats d’anar a la selecció encara que juguis al país. Del Basi­lea hi ha hagut molts com­panys que han anat a les pre­llis­tes o en con­vo­catòries ante­ri­ors al mun­dial, i han arri­bat a debu­tar en l’última llista dos juga­dors. Tenim un grup jove i n’hi ha un parell que han tin­gut opci­ons d’anar a la cita. Jugant al Basi­lea o al Young Boys pot­ser és més fàcil ja que com­pe­tim en com­pe­tició euro­pea, tot i que també del Lugano, entre d’altres. Està clar, però, que es miren amb més atenció els juga­dors de les grans lli­gues.

Frei sem­pre havia anat amb la selecció i és un orgull. Repre­senta el club i a tots una mica, i ens mirem amb espe­cial atenció Suïssa perquè hi és ell. També tenim en Liam, que està amb el Canadà. Posen Basi­lea al mapa i estem con­tents per ells.

El Bra­sil és el màxim favo­rit per gua­nyar el mun­dial i hau­ria de que­dar pri­mer de grup però entre Sèrbia, Suïssa i el Came­run estarà bas­tant igua­lat. Suïssa hau­ria de que­dar segon per equip i qua­li­tat. A Europa, tot i estar al segon esglaó res­pecte d’altres selec­ci­ons top, Suïssa sem­pre com­pe­teix, va der­ro­tar Espa­nya a Sara­gossa fa poc i habi­tu­al­ment passa la fase de grups i com­pe­teix.

Les coses sur­ten bé indi­vi­du­al­ment, amb molta con­fiança i estic con­tent. Estic en un bon moment i he tin­gut la recom­pensa d’anar amb la sub-21. No només per aquest any sinó que és un premi de picar pedra des de fa anys. La sub-21 és un pas impor­tant ja que és el pas previ a l’abso­luta. A més amb Espa­nya tot­hom juga a pri­mera i és com­pli­cat anar-hi. És un regal i la recom­pensa a tots aquests anys. Con­tent de debu­tar, de jugar els 90 minuts amb por­te­ria a zero i gua­nyar el Japó.

Vam tenir-nos con­fiança mútua i teníem el mateix objec­tiu: bus­car el millor per a mi com a juga­dor i per al club. Això dels con­trac­tes ja se sap, es firma per anys però si les coses van bé i el club creu que em pot ven­dre doncs segu­ra­ment ho faran. Al final és el que volen aques­tes enti­tats amb juga­dors joves, poten­ciar-los i treure’n ren­di­ment espor­tiu i econòmic, que per això es mou el fut­bol. Estic al Basi­lea molt con­tent i feliç, millo­rant cada dia i tre­ba­llant molt. Em sento molt bé aquí. Si vaig jugant qui sap si arriba algun equip de la Bun­des­liga, que miren molt els equips de la lliga suïssa, com la fran­cesa o la Pre­mier. Estic en un apa­ra­dor i un tram­polí.

Al Barça tot­hom està molt bé. Estàs en un gran club, la gent intenta estar allà, fins i tot sense jugar. Segu­ra­ment perquè paguen bé i s’hi està bé, a la ciu­tat. L’experiència que vaig viure a Olot em va aju­dar, va ser un dels meus millors anys, m’ho vaig pas­sar molt bé. Sor­tir de la bom­bo­lla del Barça va bé i quan vaig tor­nar pen­sava que molts com­panys sense opci­ons si pogues­sin sor­tir els ani­ria molt bé. Fora del Barça el món no s’acaba i quan en surts veus que hi ha molts equips i molt fut­bol.

Quan estàs al filial l’objec­tiu és pujar al pri­mer equip. Vaig tenir la sort d’entre­nar-me molt amb el grup i apren­dre molt però entre la lesió i que se’m tan­ca­ven les por­tes tot i inten­tar-ho, sor­tir és el que toca per bus­car un nou repte. Entre la lesió i el fet de veure que no tenia les opor­tu­ni­tats, el club va veure de bon ull que marxés. Havia estat tota la vida al Barça i crec que havia estat sem­pre exem­plar, mai m’havia quei­xat per res i sem­pre havia aju­dat els com­panys. Vaig arri­bar a ser capità del filial i per a molts juga­dors era un exem­ple després de tants anys a la casa i tre­ba­llar al ser­vei del club. Això ho van veure i és d’agrair que res­pec­tes­sin la meva decisió, que neces­si­tava créixer i que al Barça se’m tan­ca­ven les por­tes. No hi van posar cap difi­cul­tat, vam arri­bar a un pacte i tot va anar molt bé. Tenien l’opció de pror­ro­gar el con­tracte un any més però no tenia sen­tit que­dar-me al filial amb 22 anys. Neces­si­tava fer el salt i jugar en una lliga pro­fes­si­o­nal.