L’Argentina juga demà contra Mèxic el seu segon partit en aquesta copa del món (20 h, Lusail Iconic Stadium). Sonen tambors de guerra. És una final. Leo Messi es troba en la mateixa situació límit que Diego Armando Maradona en el mundial del 1990. Aquella Argentina de Carlos Bilardo havia perdut també contra pronòstic en el debut contra el Camerun (0-1) i estava obligada a no fallar més per evitar quedar eliminada de forma prematura com havia passat vuit anys abans, en el mundial d’Espanya del 1982. Maradona no acabaria marcant cap gol en aquell mundial d’Itàlia del 1990 però va ser capaç de liderar aquella selecció fins a la gran final malgrat haver perdut aquell primer partit. Alemanya l’acabaria apartant de la glòria amb un gol d’Andreas Brehme a cinc minuts del final. Pel camí, Diego i el seu malmès turmell van eliminar l’amfitriona, Itàlia, en les semifinals i el Brasil a vuitens. Recordada encara en el dia d’avui és la seva assistència memorable a Caniggia en el partit contra la canarinha.

Messi i Maradona. Maradona i Messi. L’eterna comparació. L’Argentina s’ha despertat encara avui incrèdula després de la sorprenent derrota de dimarts en l’estrena contra l’Aràbia Saudita (1-2). No entrava en els plans de Scaloni ni en els plans de cap argentí. Molts aficionats encara no han paït el cop, i altres, amb bona memòria, s’aferren a aquell esperit del 1990 en què l’Argentina va sobreposar-se a la relliscada amb el Camerun. Tots recorden Maradona i tots miren ara Messi. És el seu cinquè mundial i la seva última bala per guanyar l’únic trofeu que li falta i que sí que va guanyar Maradona a Mèxic el 1986, en el mateix escenari on Pelé havia fet història 16 anys abans. Per a molts aficionats al futbol Leo Messi és el millor de la història, però per a d’altres no ho serà mai si no guanya un mundial, i ell ho sap.

L’habitual comparació amb Maradona pren avui encara més sentit perquè justament fa dos anys de la seva mort. Aquell 25 de novembre del 2020, als 60 anys, es va apagar una llegenda. La tràgica notícia va deixar consternat tot un país i tot el món del futbol. També va plorar Nàpols, la seva pàtria a Europa.

El frenesí, la disbauxa i els excessos en la seva vida privada van fer-lo caure al fang i el van dur a l’autodestrucció. L’eterna dicotomia entre el Diego persona i el Maradona futbolista i l’etern debat de si separar o no l’obra de l’autor. El Maradona futbolista estarà eternament casat amb Mèxic 1986. De Mèxic a l’Olimp. Absent en el títol que l’Argentina havia guanyat el 1978 perquè Menotti ja tenia l’equip fet i va decidir no convocar-lo –Maradona aleshores tenia només 18 anys–, la glòria li va arribar vuit anys més tard. El seu mític gol amb la mà a Peter Shilton i el golàs estratosfèric en els quarts de final contra Anglaterra –amb la guerra de les Malvines encara latent– agafant la pilota al mig del camp i escapant-se de tots els rivals que li van sortir al pas abans d’introduir la pilota al fons de la xarxa són dues escenes icòniques en la història d’aquest esport. Diego també va assistir Burruchaga en el 3-2 contra Alemanya en la final. Aquella copa del món li va obrir les portes de l’eternitat.

Maradona va jugar 70 partits amb la selecció i va marcar 26 gols. Va ser capità de l’Argentina en 16 partits mundialistes. El rècord el té Rafa Márquez (Mèxic) amb 17. Diego va marcar en tres mundials (1982, 1986 i 1994). Messi ja l’ha superat en aquesta carpeta. Amb el gol de penal contra l’Aràbia Saudita, Leo ha marcat en cinc copes del món diferents i se situa a un sol gol dels que va marcar Diego com a mundialista. Maradona en va marcar vuit en quatre participacions i Messi en suma set en cinc, a tres del rècord absolut de Batistuta. Contra Mèxic i Polònia podria entrar en la història. Seria bon senyal per a l’Argentina, que necessita els gols del seu capità per somiar amb la possibilitat d’accedir als vuitens.

Menys fortuna va tenir Maradona com a seleccionador. El 2008 va agafar el relleu d’Alfio Basile i en el mundial de Sud-àfrica del 2010 el seu sostre van ser els quarts de final, en què Alemanya li va endossar un 4-0 incontestable. Maradona va dirigir la selecció en un total de 25 partits, amb un balanç de 18 victòries i 7 derrotes, 49 gols a favor i 31 en contra.

El record de Maradona és ben viu aquests dies a Doha. L’AFA ha impulsat una Maradona Fan Fest, situada a l’aeroport internacional de Qatar, amb un avió Tango D10S presidint l’exposició dedicada al mite. La seva imatge és ben present als carrers de Doha en forma de mural gegant i cartrons amb la seva silueta, i també als estadis. En l’Argentina-Aràbia Saudita molts aficionats van retre culte al seu déu lluint samarretes seves, banderes i fins i tot uniformats amb màscares de Diego. Imatges que es repetiran demà en l’Argentina-Mèxic. El mite no mor.