Leo Messi s’ha tret qui­los i qui­los de la mot­xi­lla. Però el dor­sal 10 i el braçal de capità encara pesen. El pes de la història, el pes de l’eterna com­pa­ració amb Mara­dona i el pes de tot un país. Diven­dres, es van com­plir dos anys de la mort de Diego, amb Argen­tina a un pas de l’abisme després de la der­rota en el debut con­tra Aràbia. Només li valia gua­nyar con­tra Mèxic. Tots els ulls mira­ven un fut­bo­lista i el fut­bo­lista en qüestió va assu­mir tots els papers de l’auca. Líder, gole­ja­dor i sal­va­dor. El seu gol en el minut 64, després de més d’una hora de resistència mexi­cana, res­cata Argen­tina, i, ara, l’equip d’Sca­loni s’ho jugarà tot dime­cres con­tra la Polònia de Lewan­dowski. El mite etern del bar­ce­lo­nisme con­tra l’actual ídol del Barça.

El Tata Mar­tino, cons­ci­ent que per a Mèxic l’empat no era del tot dolent, va situar una defensa en línia de cinc i un bloc molt baix que va des­es­pe­rar Argen­tina. El pla li va durar més d’una hora, fins que Messi es va inven­tar un xut des de la fron­tal ajus­tat al pal que va batre el Memo Ochoa per pri­mer cop aquest mun­dial. Amb aquest gol, el segon en dos par­tits, Messi iguala Mara­dona. Tots dos han mar­cat 8 gols en cites mun­di­a­lis­tes.

Enzo Fernández, en el 87’, va fer el segon gol de la nit amb un golàs de rosca al pal llarg, en un córner ser­vit en curt per Messi. Oxi­gen per a Sca­loni.