Els jugadors de l’Iran toquen la història amb la punta dels dits, però si ho aconsegueixen potser no sabran com celebrar-ho. La selecció del país persa mai ha superat la fase de grups en un mundial de futbol, i assolir avui la fita enfrontant-se als Estats Units (20 h), amb qui l’Iran manté una enemistat de set dècades de durada, hauria de ser motiu de doble celebració. Però els gols, com la pluja, mai cauen al gust de tothom, i milers d’iranians lamenten que les autoritats del país instrumentalitzin els èxits esportius de la selecció per fer oblidar la repressió sagnant que exerceixen contra la població.

L’Iran travessa un moment de crisi que fa trontollar la dictadura dels aiatol·làs. Lluny de mantenir una neutralitat impostada, els jugadors es van manifestar a favor de les protestes en el seu partit inaugural en la copa del món, en què es van quedar callats durant l’himne nacional. Ho feien en solidaritat amb les manifestacions antigovernamentals, i això els ha costat amenaces públiques dels dirigents de l’Iran, que els han promès conseqüències en el seu retorn al país si continuen per aquest camí. La detenció aquell mateix dia del futbolista internacional Voira Ghafouri, que no ha anat convocat al mundial i que també ha donat suport a les protestes, semblava una advertència contra els membres de la selecció. En el partit següent, en la victòria contra Gal·les, els futbolistes de l’onze titular van moure lleugerament els llavis, apàtics, en una acció clarament discutida al vestidor.

El caos iranià el gaudeixen des de la distància les autoritats dels EUA, que donen suport a les protestes i a qualsevol cosa que desestabilitzi la classe política de l’Iran. La Federació de Futbol dels EUA va penjar diumenge a les seves xarxes socials la bandera de l’Iran retocada, en una versió que no incloïa l’emblema de la República Islàmica. Un gest, van aclarir, que volia “fer costat a les dones iranianes que lluiten pels seus drets humans”.

Malgrat les suposades bones intencions de Washington, els jugadors i els aficionats iranians tenen avui un contrincant que els desperta unes passions especials. La Casa Blanca que parla del benestar dels iranians és la mateixa que fa anys que colla l’Iran amb centenars de sancions econòmiques. L’objectiu: empobrir el país i afeblir la reputació del règim que volen fer caure. Aquestes mesures han afectat les butxaques del ciutadà comú, han buidat els prestatges dels supermercats i han limitat l’abastiment de material sanitari, també quan l’Iran patia el pitjor brot de covid del continent.

Avui, els futbolistes iranians intentaran expressar damunt la gespa tot allò que no tenen ocasió de dir fora del camp, i miraran de marcar gols que només els seus seguidors puguin fer-se seus: en contra de les sancions dels EUA, en contra de la repressió sagnant de la República Islàmica, i a favor d’una nova pàgina d’or en la història del futbol iranià.