Anglaterra té una profunditat de plantilla que convida a tenir-la en compte com una de les seleccions candidates a aixecar aquesta copa del món. Per què no? No assaboreix la glòria des del 66 i el seu recent descens de categoria a la Nations League obliga a mesurar els elogis cap a aquest equip, però el 6-2 contra l’Iran en la presentació i el 0-3 contra Gal·les generen respecte. Southgate té un ampli catàleg de futbolistes on triar. Molts cromos a l’àlbum. Saka, Sterling i Bellingham van marcar en el primer partit, i contra Gal·les va ser el torn de Rashford i Foden. Els dubtes que va generar l’empat contra els Estats Units van fer que Southgate agités la coctelera en el partit definitiu, i li va sortir un beuratge plaent. Aparentment insípid d’entrada en el primer contacte en boca però amb un toc picant final que no deixa indiferent.

La primera part va ser espessa, però hi va haver festival en la segona. Anglaterra es va activar al ritme de Rashford i Foden. Anglaterra, semifinalista a Rússia 2018 i finalista en l’última Eurocopa, jugarà els vuitens de final via Manchester. Doblet del futbolista del United i gol del futbolista del City. Els three lions van decidir el partit en un minut. En el 50’ va aparèixer Rashford i el seu canó per marcar un golàs de falta directa. I en el 51’ Harry Kane va assistir per baix Phil Foden perquè aquest fes el segon amb una rematada a plaer des del segon pal. Primera titularitat i primer gol de Foden i tercera assistència d’un Kane que curiosament encara no ha marcat cap gol en aquesta copa del món. En va marcar 6 a Rússia 2018 i és a tres gols del rècord històric de Wayne Rooney, però el gol per ara se li resisteix a Qatar. No se li resisteix a Rashford, que va tornar a aparèixer superada l’hora de partit per fer el seu segon gol de la nit. Amb aquest doblet, se situa amb 3, els mateixos que Mbappé, Enner Valencia i Gakpo.