Dues gestes, només val una
Grup D. Tunísia guanya França, la campiona del món, però el triomf queda en no res perquè Austràlia també supera Dinamarca i es planta en els vuitens de final d’un mundial 16 anys després
Va ser la d’ahir una tarda de gestes en el mundial, encara que només una va ser útil; Tunísia va superar (1-0) França, la campiona del món, però va ser una victòria estèril, perquè Austràlia també va guanyar (1-0) contra Dinamarca per assolir tres punts que els van permetre retrobar-se amb la història i tornar a uns vuitens de final d’un mundial 16 anys després. Matthew Leckie en va ser l’heroi, amb un gol vital que va donar la glòria als de Graham Arnold i va enterrar uns danesos que han fracassat amb estrèpit en el torneig, ja que han quedat cuers d’un grup en què partien com a favorits per passar.
El combinat entrenat per Kasper Hjulmand, doncs, que necessitava tant sí com no guanyar contra els australians per classificar-se, es va paralitzar. Després d’un primer temps en què van dur el pes del joc, els dubtes i el nerviosisme van apoderar-se d’ells en la segona, moment en què els aussies van aprofitar per fer mal. I és que, amb Tunísia avançada en l’altre partit, només els valia el triomf, als oceànics, i aleshores va aparèixer Leckie (60’) al rescat per marcar un golàs amb un xut ras, potent i col·locat que ja és llegenda. No es va moure el marcador davant la impotència dels danesos i Austràlia, com a segona de grup, iguala el seu millor registre en una copa del món, el que va assolir en el d’Alemanya 2006.
França, primera
Només un accident gegant podia deixar el ja classificat conjunt orientat per Didier Deschamps sense la primera plaça. Es podia permetre el luxe de perdre, com va passar, i davant de Tunísia es va notar. Amb moltes rotacions, sense Lloris, Mbappé i Griezmann, entre d’altres, en l’onze inicial, no van rutllar els bleus davant d’un orgullós equip africà, que va acomiadar-se per la porta gran. Wahbi Khazri (58’), el mite tunisià, va ser l’autor del gol d’una victòria que va fer somiar els de Jalel Kadri fins que el resultat d’Austràlia els va despertar.