Una altra barrera
Stéphanie Frappart es converteix en la primera dona a dirigir un duel del mundial masculí, juntament amb Neuza Back i Karen Díaz, que van ser les àrbitres assistents
Entre Espanya, Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia, només tres dones han arribat a arbitrar un partit al més alt nivell
Stéphanie Frappart, Neuza Back i Karen Díaz. Tres dones que des de dijous formen part de la història dels mundials. Elles tres, amb la francesa al capdavant, van dirigir un partit de la copa del món per primer cop en la història. La presència femenina havia estat completament inexistent en les 21 edicions anteriors, però aquest 2022, un dels anys més prolífics per al futbol femení, s’ha trencat aquest sostre. Tot plegat ha passat, curiosament, en el mundial més polèmic i en un país com Qatar, que discrimina la figura de la dona. Qui sap si la presència de sis dones àrbitres en aquest mundial –tres com a principals i tres com a assistents– ha estat un moviment de la FIFA per ajudar el país a netejar una mica més la seva imatge, com s’està intentant fer des del primer moment. En tot cas, dijous una dona va impartir justícia sobre el terreny de joc per primer cop. I es va fer esperar. S’havia especulat sobre la possibilitat que Stéphanie Frappart, la gran referent de l’arbitratge femení, xiulés el partit inaugural, però finalment l’Alemanya - Costa Rica va ser el duel escollit. Després de 42 enfrontaments. Sí que les havíem pogut veure actuant en la funció de quart àrbitre, però no encara al capdavant, exercint de reguladores del duel durant els 90 minuts.
En un partit amb molt en joc –totes dues seleccions lluitaven per un bitllet per als vuitens de final–, un dels grans focus d’atenció va ser la tripleta arbitral i, en especial, Stéphanie Frappart. Que una dona dirigeixi un partit d’homes és un fet poc habitual, és notícia. Els espectadors s’han acostumat a la figura de la francesa, que en els darrers tres anys ha engrandit el seu currículum amb diversos partits de nivell i en competició UEFA, però encara resulta estrany que no sigui un home qui porti el xiulet. Ara, el col·lectiu arbitral femení ha aconseguit trencar una altra barrera tenint presència per primer cop en un mundial. Un fet que ha de servir per normalitzar la situació, de la mateixa manera que ho han anat fent les futbolistes –que aquest any han trencat rècords d’assistències i d’audiències– o les entrenadores, cada cop més presents en equips o seleccions femenines, però encara absents en un vestidor d’homes.
Poca presència
El cert és que el nombre d’àrbitres dones en el món del futbol és escàs. Sense anar més lluny, a Espanya, prop d’un 5% del total federat representa el col·lectiu femení. A la FIFA, la xifra s’acosta al 10%. Amb aquestes dades tan baixes, costa veure una àrbitra en la màxima categoria del futbol masculí, també a les altres grans lligues europees. Entre Espanya, Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia, només tres dones han arribat a dirigir un partit al més alt nivell.
La primera a trencar aquesta barrera va ser l’alemanya Bibiana Steinhaus, que el 2017 va xiular l’Hertha de Berlín - Werder Bremen de la Bundesliga. Escollida millor àrbitra del món segons la IFFHS els anys 2012, 2013, 2017 i 2018, Steinhaus va fer carrera en la màxima divisió del futbol alemany i va dirigir el seu últim partit el 30 de setembre del 2020, en la supercopa que va enfrontar el Bayern de Munic i el Borussia de Dortmund. La següent a irrompre en el món de l’arbitratge d’elit va ser la francesa Stéphanie Frappart, que va debutar en la Ligue 1 l’any 2019. Una ascensió meteòrica, ja que aquell mateix any es va estrenar en competició UEFA dirigint la final de la supercopa d’Europa entre el Liverpool i el Chelsea. El 2020 es va estrenar en la Champions League masculina en un Juventus - Dinamo de Kíev. També va ser present en l’Eurocopa de l’estiu del 2021, però com a assistent. L’última a tombar aquest mur i arribar a una màxima categoria masculina ha estat la italiana Maria Sole Ferrieri Caputi, que el mes d’octubre passat va ser l’àrbitra principal en el Sassuolo-Salernitana de la Serie A. A Anglaterra i Espanya mai cap dona ha dirigit un partit, si bé sí que hem vist assistents. A primera, Guadalupe Porras viu la seva quarta temporada com a àrbitra de línia. Va debutar el 2019 com a àrbitra assistent de Melero López. Després ho va ser del català Estrada Fernández. Des d’aquesta temporada forma part de l’equip arbitral de Del Cerro Grande, amb qui ha debutat en la Champions. El setembre passat, l’asturiana Eliana Fernández també va debutar a primera amb Pulido Santana.
La presència femenina en grans competicions pot incentivar les seves inscripcions en els respectius comitès arbitrals. Fa uns anys era impensable que l’encarregada d’impartir justícia en un partit d’homes fos una dona. Sense anar més lluny, la primera àrbitra del futbol espanyol, Rosa Bonet, era un cas tan excepcional que quan va anar al col·legi a inscriure’s l’any 1979 es pensaven que hi anava en nom d’algun home. Aquesta dinàmica ha canviat. Més oportunitats, més dones dedicant-se a l’arbitratge. Tot plegat fins que deixi de ser notícia la presència femenina al més alt nivell masculí.
