L’Argentina intentarà fer un pas més en el mundial demostrant que s’està alliberant del tot, una vegada passat el tràngol de la derrota històrica del primer partit contra l’Aràbia Saudita. Després d’haver guanyat els dos duels posteriors, contra Mèxic i Polònia, el conjunt dirigit per Lionel Scaloni vol continuar autoconvencent-se que pot aspirar a un trofeu per desencadenar-se del tot i alçar encara més el seu màxim baluard, Leo Messi. Davant seu, l’albiceleste hi tindrà la il·lusió precisament d’un combinat ja alliberat i sense res a perdre com Austràlia, que va celebrar el triomf històric contra Dinamarca i la classificació per als vuitens com un títol.

Amb una fase de grups més aviat fluixa i irregular, Scaloni va semblar que trobava la tecla en l’últim partit contra Polònia. L’exfutbolista va deixar de banda els noms per posar damunt del terreny de joc els jugadors que arribaven a la cita més en forma. Així doncs, va donar la batuta a Enzo Fernández al mig del camp i a Julián Álvarez la punta de l’atac, a més d’introduir per sorpresa Mac Allister, autor del 0-1 contra Polònia. Lautaro, Papu Gómez, Guido o Dybala, inèdit fins ara, ho van veure des de la banda.

Els australians segur que exigiran la millor versió d’Argentina, i és que la selecció de Graham Arnold ha meravellat en defensa, amb Souttar i Ro·les excel·lint en l’aspecte organitzatiu gràcies al bon fer de Mooy, i pel que fa a la verticalitat, amb jugadors de banda incisius com Leckie o Goodwin.