L’Argen­tina inten­tarà fer un pas més en el mun­dial demos­trant que s’està alli­be­rant del tot, una vegada pas­sat el tràngol de la der­rota històrica del pri­mer par­tit con­tra l’Aràbia Sau­dita. Després d’haver gua­nyat els dos duels poste­ri­ors, con­tra Mèxic i Polònia, el con­junt diri­git per Lio­nel Sca­loni vol con­ti­nuar auto­con­ven­cent-se que pot aspi­rar a un tro­feu per des­en­ca­de­nar-se del tot i alçar encara més el seu màxim balu­ard, Leo Messi. Davant seu, l’albi­ce­leste hi tindrà la il·lusió pre­ci­sa­ment d’un com­bi­nat ja alli­be­rat i sense res a per­dre com Austràlia, que va cele­brar el tri­omf històric con­tra Dina­marca i la clas­si­fi­cació per als vui­tens com un títol.

Amb una fase de grups més aviat fluixa i irre­gu­lar, Sca­loni va sem­blar que tro­bava la tecla en l’últim par­tit con­tra Polònia. L’exfut­bo­lista va dei­xar de banda els noms per posar damunt del ter­reny de joc els juga­dors que arri­ba­ven a la cita més en forma. Així doncs, va donar la batuta a Enzo Fernández al mig del camp i a Julián Álva­rez la punta de l’atac, a més d’intro­duir per sor­presa Mac Allis­ter, autor del 0-1 con­tra Polònia. Lau­taro, Papu Gómez, Guido o Dybala, inèdit fins ara, ho van veure des de la banda.

Els aus­tra­li­ans segur que exi­gi­ran la millor versió d’Argen­tina, i és que la selecció de Gra­ham Arnold ha mera­ve­llat en defensa, amb Sout­tar i Ro·les excel·lint en l’aspecte orga­nit­za­tiu gràcies al bon fer de Mooy, i pel que fa a la ver­ti­ca­li­tat, amb juga­dors de banda inci­sius com Leckie o Goodwin.