L’Uruguai va guanyar Ghana i va acabar plorant, però no d’alegria. Els sud-americans van confiar que Portugal, ja classificada, fes la feina i, com a mínim, sumés un punt en el duel contra Corea del Sud, però un gol dels asiàtics en el temps afegit va deixar els charrúa a només un gol dels vuitens de final. Tant coreans com uruguaians han acabat la fase de grups amb els mateixos gols marcats que encaixats, però els primers n’han fet un total de quatre, en contraposició amb els dos dels de Diego Alonso, els d’ahir. La generació gloriosa campiona de la copa d’Amèrica i semifinalista del mundial de Sud-àfrica abaixa el teló a escala internacional amb una decepció majúscula quan més a tocar tenia els vuitens.

El partit contra Ghana va tenir de tot. En el primer quart d’hora, André Ayew va topar amb la història i el destí, i, com va fer Gyan en els quarts del 2010, va fallar un penal que ho podria haver canviat tot (21’). Després de l’errada, els africans es van desdibuixar i l’Uruguai va olorar sang per fer mal a l’adversari. I li’n va fer. Darwin va avisar en l’intent de picadeta en el minut 23, però De Arrascaeta no va fallar posant el cap al segon pal a rematada de Suárez (26’) i afusellant Ati-Zigi a passada de l’exjugador del Barça (32’).

El camí s’aplanava per al combinat celeste, que va optar, però, per confiar en Portugal i no buscar amb prou insistència el tercer en el seu compte particular, que tot i això podria haver arribat en el xut de Pellistri (65’) o en un possible penal a Darwin que l’àrbitre no va voler xiular tot i rebre l’avís del VAR. Ghana també va tenir l’1-2 a prop per entrar en el partit a través de Semenyo i Kudus, però Rochet, que va fer un partidàs, va refusar les rematades. Amb el gol i la victòria de Corea del Sud en el temps afegit, van arribar les presses al bàndol dirigit per Diego Alonso, que amb el partit trencat va topar amb el porter Ati-Zigi i va reclamar un possible penal a Cavani ja en el temps afegit –els ghanesos van tenir alguna ocasió per fer gol.

Els nervis i la desesperació van precipitar cadascuna de les últimes accions i, després de 10 minuts de temps afegit, la decepció i els plors de Luis Suárez i l’emprenyada de Cavani i Giménez reflectien l’estat d’ànim de tot un país.