Estèrils inclús en els penals
Vuitens de final. Espanya domina completament la possessió, però genera molt poc perill contra el Marroc i no desfà el 0-0 ni en la pròrroga, abans de ser condemnat en els penals
El partit contra el Marroc de vuitens de final va ser un malson per a Espanya. Era del tot previsible que els espanyols es trobarien al davant un equip molt ordenat al darrere i amb les idees molt clares, i és que en la fase de grups ja havia demostrat, i de quina manera, que aquest guió de partit li anava com l’anell al dit. I ahir es va tornar a demostrar, negant completament els espais a una selecció espanyola que va acabar trastornada. Tant, que, després de no poder desfer l’empat a zero en els 120 minuts de partit, també va ser incapaç de marcar ni un sol gol fins i tot en la tanda de penals. En canvi, Bono es va vestir d’heroi del Marroc aturant dos penals a Carlos Soler i Busquets –Sarabia el va enviar al pal– i confirmant la històrica classificació dels marroquins, que jugaran els quarts de final per primera vegada.
Des dels primers minuts va quedar clar que seria un d’aquells partits difícils de digerir per l’espectador neutral. Espanya tenia la pilota, tocava tan còmodament com volia al darrere perquè el Marroc no pressionava, però res més. I és que ni hi havia espais per avançar ni en trobava, amb Pedri anant a rebre al costat dels centrals i amb Ferran Torres i Dani Olmo sense guanyar els duels amb els centrals. L’esperança d’Espanya era recuperar alguna pilota amb la pressió i fer mal, però ni així. Només Marco Asensio, trencant a l’espai en una bona passada llarga de Jordi Alba, va ser capaç de generar perill, tot i que quan ho tenia tot a favor va xutar al lateral de la xarxa (26’). Així de clar: va ser l’única bona ocasió d’Espanya en els noranta minuts reglamentaris.
El guió del partit era perfecte per al Marroc, que quan semblava que es descomponia una mica, ràpidament recuperava la posició, liderada per un Amrabat que va fer un partit descomunal a la posició de pivot. Els marroquins eren un mur. Cert és que tampoc es van poder estirar en gaires ocasions, però quan ho van fer van generar perill. Aguerd, de cap, va donar el primer avís als espanyols, però no va trobar porteria per poc (42’). Poca cosa, perquè també és veritat que en la segona part el Marroc encara va fer un altre pas enrere i no va tenir ocasions. En la pròrroga, però, sí que va demostrar a Espanya que estava jugant amb foc, quan Cheddira va tenir la més clara del partit, però va perdonar en l’un contra un davant Unai Simón (104’). El davanter del Bari pot respirar tranquil, però, perquè en els penals el Marroc va eliminar una estèril Espanya.