Un fracàs amb totes les lletres
Espanya empata a zero contra el Marroc, perd en la tanda de penals i diu adeu al mundial en els vuitens de final
Els de Luis Enrique han passat del 7-0 contra Costa Rica a signar un desenllaç nefast
Espanya està fora del mundial. Molt abans del que es podia preveure, la selecció espanyola es va acomiadar de la gran cita per la porta del darrere, ja que, en uns vuitens de final en què no ha fallat cap dels favorits, els de Luis Enrique van ser incapaços de superar el Marroc. Dominadora de la possessió, la selecció espanyola va ser incapaç de generar perill contra un conjunt africà molt ben ordenat al darrere i els 120 minuts es van consumir amb empat a zero. En els penals, Espanya va vorejar el ridícul (3-0) fallant els seus tres llançaments i el Marroc va segellar la classificació per als vuitens de final. Una vegada més els onze metres van ser el final per a una selecció espanyola que en tota la seva història només ha estat capaç de guanyar una de les cinc tandes de penals que ha disputat en un mundial, i d’això ja en fa vint anys, contra Irlanda al 2002.
Per molt que el Marroc acabés primera de grup i Espanya com a segona, el comiat d’Espanya del mundial va agafar a tothom per sorpresa. I és que tot just fa dues setmanes que la selecció espanyola va signar la golejada del mundial contra Costa Rica en la primera jornada (7-0). I encara fa menys de l’empat contra Alemanya, en un partit amb bones sensacions per als de Luis Enrique (1-1). Ara bé, la derrota contra el Japó (2-1), que durant uns minuts eliminava Espanya, va ser l’avís que el combinat espanyol no era tan madur com podia semblar i ahir el Marroc ho va confirmar, furgant en la ferida i en els dubtes que va generar el combinat nipó.
Aposta fallida
El fracàs de la selecció espanyola és indiscutible, i és que el guió del partit contra el rival que es tenia al davant ha fet que l’eliminació deixés una imatge molt fluixa d’Espanya. I això que segurament pocs veien en l’equip de Luis Enrique un aspirant real al mundial, perquè si una cosa és clara és que, més enllà de jugadors com Sergio Busquets, el combinat espanyol que ha construït Luis Enrique és un equip més preparat per al futur que no pas per a aquest mundial. El projecte de l’asturià, però, ha caigut d’un dia per l’altre. I és que una selecció que posava el com, és a dir l’estil, de joc, per damunt del què, és a dir, el resultat, ha acabat acomiadant-se del resultat en un partit en què ni el joc ofert per la selecció espanyola permet extreure conclusions positives.
L’eliminació en els vuitens de final, doncs, pot portar cua, ja que si el futur de Luis Enrique en la selecció ja no estava clar abans del mundial, ara encara menys. Però encara s’haurà d’esperar per resoldre aquest interrogant, ja que ahir l’asturià no va voler parlar del seu futur.
Balanç nefast
És cert que la selecció espanyola ha tingut bons resultats en les últimes competicions internacionals, arribant a les semifinals de l’Eurocopa disputada l’any passat i a la final de la Lliga de les Nacions, una competició secundària però que serveix com a aval. Ara bé, també hi ha una conclusió clara, i és que Espanya suma una decepció més en un mundial, i ja en són unes quantes de consecutives, ja que el balanç que han aconseguit els espanyols des que van aixecar el títol al 2010 és absolutament paupèrrim.
El resum de les tres últimes participacions de la selecció espanyola en els mundials és fàcil. Un mundial, una victòria. I contra seleccions infinitament inferiors. I és que Espanya només ha estat capaç de guanyar tres dels últims onze partits disputats en la cita mundialista. En aquesta ocasió el triomf va arribar en la primera jornada amb la golejada contra Costa Rica, i des de llavors, cap més. En l’anterior mundial, el disputat a Rússia el 2018, la selecció espanyola va superar la fase de grups guanyant contra l’Iran i empatant contra Portugal i el Marroc, abans de caure, també en la tanda de penals dels vuitens de final, contra Rússia. I abans, a Brasil 2014, Espanya va quedar eliminada en la fase de grups després de perdre contra Xile i els Països Baixos, i guanyar, en un partit del tot intranscendent, contra Austràlia.
